Segona participació d'esta marató d'orientació de 6 hores anomenat "Rogaine". Enguany la prova s'ha consolidat a nivell estatal amb una "Liga Nacional de Rogaine-Maratón-O", on també tindrem prova al Penyagolosa.
L'organització, a càrrec del club Verd3, nou club amb mateixa filosofia que Raidermania, va ser espectacular: eixida, mapes, recorreguts...
Com l'any passat, vaig fer equip amb la bruíxola vivent de Julián, amb l'objectiu de superar la puntuació de l'any passat, conscient que seria molt complicat fer pódium per haver molt més nivell que l'any passat.
La tàctica la vam fer pareguda a la de l'any passat però en sentit invers, fent totes les balisses que trobàvem de camí i centrant-nos en la part llunyana del mapa que era on estaven les balisses amb més punts. A destacar la balissa 55 ubicada en un autèntic tobogà de terra.
Les sensacions van ser molt bones, no dubtàvem orientant i anàvem a bon ritme, malgrat la calor que cada vegada es feia més insuportable.
A partir de l'últim bucle de 6 i 7 punts, el ritme va baixar, es notava la fatiga i Julián començava a cometre imprecissions. Encara que jo també orientava, Julián amb la seua experiència sempre portava la veu cantant.
Així, a partir de les 4 hores ja era jo el que prenia la iniciativa d'orientar. Per molt nivell tècnic que pugues tindre, el físic et limita i si et trobes fatigat, orientar es torna una activitat massa complexa. Jo encara em trobava bé i intentava traçar la millor manera de tornar a la meta fent els màxims punts possibles.
El temps apremiava i en arribar a la 41 em vaig despistar de riera (encara tinc
problemes diferenciant rieres i espolons) i vam perdre un temps valuòs anant a l'sprint fins a meta, tirant de Julián com podia, ja que es trobava al seu límit. Al final vam ser penalitzats amb dos punts. Amb un poc de sort haguèrem quedat quarts però per un pèl vam quedar setès empatant amb els cinquès.
Havíem complit el nostre objectiu de superar els resultats de l'any anterior, però amb pitjor classificació, cosa evident observant equips de Múrcia, Madrid... i els nostres elits, que vam aconseguir un merescut pòdium. Enhorabona companys! Ens veiem en la pròxima aventura...
diumenge, 26 de maig del 2013
diumenge, 19 de maig del 2013
18 de maig: Open Raid SQM (Sant Quintí de Mediona - Barcelona)
Seguim amb la temporada de raids i ens desplacem amb la meua companya adconiana a Sant Quintí de Mediona, a l'Alt Penedès, amb un raid de 8 hores a l'estil dels que sol fer Naturetime Events: molt lineal i on l'important per guanyar era fer totes i fer un bon temps.
El nostre objectiu era "certificar" a Ester com a orientadora de raids, després de tot jo la he endinsat en este món i he de dir que estic molt orgullós, després d'este raid puc dir que estem davant d'una raider al 100 %.
1a secció: orientació urbana per relleus
Interessant començament on se'ns donava un plànol del poble i una quantitat de balisses a dividir-nos a parts iguals pels dos membres de l'equip. Va començar Ester fent un bucle més estret, deixant-me a mi la part més llarga. Un dubte a l'ultima balissa de la secció em va fer perdre cinc minuts, però tot rodava en condicions.
2a secció: bicicleta de muntanya
Tram entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona. Com sempre, l'eixida del poble va resultar complexa però ben resolta per Ester. Ací començaven els desnivells constants i els paissatges espectaculars. Els plànols de l'editorial Piolet estaven molt actualitzats i ens facilitaven el treball d'orientació. Finalment, arribàvem sense molt de problema a la següent secció.
3a secció: trekking amb mapa específic
Mapa molt interessant i detallat, com solen ser els específics, que van possibilitar balisses més amagades. Espectacular la baixada a una enorme riera ple de graners. L'eixida va ser més complexa i vam perdre temps, però les decissions eren bones i seguíem a bon ritme. Ja tornant, una balissa en una lloma se'ns va travessar un poc ja que vam errar el seu punt d'atac, però una vegada superat, enfilàvem la transició.
4a secció: bicicleta de muntanya
Vam agafar un doble mapa específic i topogràfic a esta secció. L'específic marcava un bucle en la contornada del poble, però anàvem justos i el vam descartar. El topogràfic detallava la tornada a Sant Quintí, ruta que es va tornar èpica per la pluja i el granís que va caure. Ací Ester va començar a sentir-se cansada i el testic de l'orientació va passar a mi. La distància que quedava era molta, però vam anar molt seguits i amb temps de fer les proves especials abans de meta.
5a secció: microorientació esprint
Secció molt original i a tenir en compte en futurs raids. L'organització va dissenyar un laberint amb tanques i plàstics, i en poc d'espai i temps ens va tocar fer un recorregut ràpid i entretingut.
6a secció: tirolina
Per acabar, ens quedava anar a la tirolina per rematar la jugada, molt divertida i en un entorn espectacular per damunt del riu Mediona. Finalment, arribàvem a meta amb mitja hora de sobra i amb bones sensacions.
Entrega de premis
La sorpresa vindria al saber que havíem quedat tercers... pòdium en un raid!!! Gran premi sumat a la grandíssima experiència que ens ha fet viure este raid, el millor organitzat i traçat dels que he fet a Catalunya, amb uns paissatges impagables.
El nostre objectiu era "certificar" a Ester com a orientadora de raids, després de tot jo la he endinsat en este món i he de dir que estic molt orgullós, després d'este raid puc dir que estem davant d'una raider al 100 %.
1a secció: orientació urbana per relleus
Interessant començament on se'ns donava un plànol del poble i una quantitat de balisses a dividir-nos a parts iguals pels dos membres de l'equip. Va començar Ester fent un bucle més estret, deixant-me a mi la part més llarga. Un dubte a l'ultima balissa de la secció em va fer perdre cinc minuts, però tot rodava en condicions.
2a secció: bicicleta de muntanya
Tram entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona. Com sempre, l'eixida del poble va resultar complexa però ben resolta per Ester. Ací començaven els desnivells constants i els paissatges espectaculars. Els plànols de l'editorial Piolet estaven molt actualitzats i ens facilitaven el treball d'orientació. Finalment, arribàvem sense molt de problema a la següent secció.
3a secció: trekking amb mapa específic
Mapa molt interessant i detallat, com solen ser els específics, que van possibilitar balisses més amagades. Espectacular la baixada a una enorme riera ple de graners. L'eixida va ser més complexa i vam perdre temps, però les decissions eren bones i seguíem a bon ritme. Ja tornant, una balissa en una lloma se'ns va travessar un poc ja que vam errar el seu punt d'atac, però una vegada superat, enfilàvem la transició.
4a secció: bicicleta de muntanya
Vam agafar un doble mapa específic i topogràfic a esta secció. L'específic marcava un bucle en la contornada del poble, però anàvem justos i el vam descartar. El topogràfic detallava la tornada a Sant Quintí, ruta que es va tornar èpica per la pluja i el granís que va caure. Ací Ester va començar a sentir-se cansada i el testic de l'orientació va passar a mi. La distància que quedava era molta, però vam anar molt seguits i amb temps de fer les proves especials abans de meta.
5a secció: microorientació esprint
Secció molt original i a tenir en compte en futurs raids. L'organització va dissenyar un laberint amb tanques i plàstics, i en poc d'espai i temps ens va tocar fer un recorregut ràpid i entretingut.
6a secció: tirolina
Per acabar, ens quedava anar a la tirolina per rematar la jugada, molt divertida i en un entorn espectacular per damunt del riu Mediona. Finalment, arribàvem a meta amb mitja hora de sobra i amb bones sensacions.
Entrega de premis
La sorpresa vindria al saber que havíem quedat tercers... pòdium en un raid!!! Gran premi sumat a la grandíssima experiència que ens ha fet viure este raid, el millor organitzat i traçat dels que he fet a Catalunya, amb uns paissatges impagables.
diumenge, 5 de maig del 2013
Dissabte 4 de maig: Liga del Sureste OBM (Puerto Lumbreras - Murcia)
Este cap de setmana tocava descans, però vaig anar a la 2a prova de la "Liga del Sureste" per acompanyar a mon germà, que feia equip amb Némessis de cara a entrenar per al Raid de Crevillent on volen fer parella.
Les proves d'esta lliga són ben diferents a les de la nacional: es tracta de carreres d'orientació amb mapa IGN (és a dir, que no és específic), scoring optatiu i límit de 3'30 hores. No són carreres tan potents i es pareixen més bé a una secció de raid, cosa que m'és útil per a seguir treballant el tema tècnic.
Després de prendre'm amb calma l'eixida, de fet vaig eixir l'últim, vaig decidir anar a per totes. Básicament el recorregut tractava un bucle enorme, complementat per altre bucle més menut i a prop de la població de Puerto Lumbreras.
Vaig començar en el bon sentit, i ja en la segona balissa vaig tindre dubtes de com accedir a la balissa...ací ja no estan els camins tan detallats! Després vaig prendre la decissió d'anar a per la 97 i 101, encara que a posteriori veig que venia més bé deixar-les per al final, venien més a la mà del bucle menut. Després vaig agafar la pista de la rambla, no sense problemes ja que tenia els pinyons de darrere ple de branques. La 52 es va resistir un poc però en no res ja estava a l'avituallament on vaig coincidir amb Alberto, sempre com una bala.
Ací vaig reajustar un poc la tàctica ja que vaig vore que venia més a prop la 57 des de la 60. Després vaig continuar amb prou fluïdesa fins al tram de la 91 a la 56. Tal volta no vaig prendre la decisió correcta i vaig rodar per camins técnics que em retardaven molt, a més d'afegir que la roda de darrere no frenava. Ja em quedava poc de temps i vaig encaminar-me fins a meta, passant per la 103. Tenia la 92 al pas però no vaig arriscar a arribar tard.
Vaig arribar content pensant que havia deixat de picar 3 balisses, però ja en meta vaig caure que m'havia deixat el bucle menut, i altra balissa més al poble la qual jo pensava que era la plaça de bous del poble (quasi no es veia el número), amb la conya generalitzada dels compis de Club.
Bon entrenament tècnic i amb molt bones sensacions!!
Les proves d'esta lliga són ben diferents a les de la nacional: es tracta de carreres d'orientació amb mapa IGN (és a dir, que no és específic), scoring optatiu i límit de 3'30 hores. No són carreres tan potents i es pareixen més bé a una secció de raid, cosa que m'és útil per a seguir treballant el tema tècnic.
Després de prendre'm amb calma l'eixida, de fet vaig eixir l'últim, vaig decidir anar a per totes. Básicament el recorregut tractava un bucle enorme, complementat per altre bucle més menut i a prop de la població de Puerto Lumbreras.
Vaig començar en el bon sentit, i ja en la segona balissa vaig tindre dubtes de com accedir a la balissa...ací ja no estan els camins tan detallats! Després vaig prendre la decissió d'anar a per la 97 i 101, encara que a posteriori veig que venia més bé deixar-les per al final, venien més a la mà del bucle menut. Després vaig agafar la pista de la rambla, no sense problemes ja que tenia els pinyons de darrere ple de branques. La 52 es va resistir un poc però en no res ja estava a l'avituallament on vaig coincidir amb Alberto, sempre com una bala.
Ací vaig reajustar un poc la tàctica ja que vaig vore que venia més a prop la 57 des de la 60. Després vaig continuar amb prou fluïdesa fins al tram de la 91 a la 56. Tal volta no vaig prendre la decisió correcta i vaig rodar per camins técnics que em retardaven molt, a més d'afegir que la roda de darrere no frenava. Ja em quedava poc de temps i vaig encaminar-me fins a meta, passant per la 103. Tenia la 92 al pas però no vaig arriscar a arribar tard.
Vaig arribar content pensant que havia deixat de picar 3 balisses, però ja en meta vaig caure que m'havia deixat el bucle menut, i altra balissa més al poble la qual jo pensava que era la plaça de bous del poble (quasi no es veia el número), amb la conya generalitzada dels compis de Club.
Bon entrenament tècnic i amb molt bones sensacions!!
dilluns, 29 d’abril del 2013
27-28 de abril: Liga Nacional de O-BM (Villalengua - Zaragoza)
Interesantísimo fin de semana en Villalengua, con una organización de lujo a cargo del Ibón de Zaragoza: buenos mapas, suelo duro acogedor, entorno increíble y comida final. No se puede pedir más.
Sábado 27: larga distancia
Mapa interesantísimo donde se combinaban los intrincados caminos de la huerta con los duros desniveles de los montes de la zona. Otra vez, como es costumbre por estas tierras, la larga distancia fue un "scoring", recorrido optativo, y donde una vez más salí muy atascado e impreciso hasta que le conseguí ver sentido al mapa. Quizás en la distancia ahora pienso que debería de haberlo hecho en el otro sentido, empezando superando todo el desnivel y dejando las balizas más escondidas de la huerta para el final.
Nunca llegué a coger ritmo, pero, a parte de algún pequeño error, orienté bien. Así, la empanada mental inicial me dejó un noveno puesto en la clasificación, un poco decepcionante.
Domingo 28: media distancia
Gélida mañana en otro mapa también muy interesante por el otro extremo del pueblo. Esta vez era lineal, así que me ahorraba pensar en estrategias. Ya después de la segunda baliza me despisté por un camino poco definido. Una vez reubicado, todo fue bastante fluido, menos por un trozo de campo a través donde me tocó trepar bancales con la bici. A partir de ahí, tuve pique constante con José, ya que lo alcancé. Para recordar, el sprint final por el pueblo. Así, mejoré con un sexto puesto, me queda mucho que aprender en este mundillo.
Sábado 27: larga distancia
Mapa interesantísimo donde se combinaban los intrincados caminos de la huerta con los duros desniveles de los montes de la zona. Otra vez, como es costumbre por estas tierras, la larga distancia fue un "scoring", recorrido optativo, y donde una vez más salí muy atascado e impreciso hasta que le conseguí ver sentido al mapa. Quizás en la distancia ahora pienso que debería de haberlo hecho en el otro sentido, empezando superando todo el desnivel y dejando las balizas más escondidas de la huerta para el final.
Nunca llegué a coger ritmo, pero, a parte de algún pequeño error, orienté bien. Así, la empanada mental inicial me dejó un noveno puesto en la clasificación, un poco decepcionante.
Domingo 28: media distancia
Gélida mañana en otro mapa también muy interesante por el otro extremo del pueblo. Esta vez era lineal, así que me ahorraba pensar en estrategias. Ya después de la segunda baliza me despisté por un camino poco definido. Una vez reubicado, todo fue bastante fluido, menos por un trozo de campo a través donde me tocó trepar bancales con la bici. A partir de ahí, tuve pique constante con José, ya que lo alcancé. Para recordar, el sprint final por el pueblo. Así, mejoré con un sexto puesto, me queda mucho que aprender en este mundillo.
diumenge, 21 d’abril del 2013
VIII Mularaid (Pliego-Murcia)
Por fin empiezan los raids y el primero del año fue el Mularaid, toda una garantía de éxito, que después de 9 ediciones se convierte en un raid de referencia con recorridos tácticos, toda clase de pruebas especiales y unos avituallamientos inigualables. El entorno fue ideal, a las faldas de Sierra Espuña.
El ambiente también fue genial, una marabunta de equipos raidermaníacos dio color amarillo al raid, y el campamento que instalamos fue ese lugar acogedor que necesitamos para relajarnos antes y después de la batalla: trasiego de bicis, risas, y sobre todo buen ambiente.
Yo volvía a hacer equipo con José, el año pasado nos quedamos con la espinita de poder haberlo hecho mucho mejor, pero este año la cosa fue a peor: aunque el espíritu de basar la táctica en las pruebas especiales y las obligatorias se respetó como nunca, una grandísima cantidad de despistes y decisiones equivocadas me indican que sigo siendo un raider muy novato. La orientación fue buena, las malas decisiones tácticas, algunos despistes y la precipitación marcaron nuestro paso por el raid.
Sección 1: bici, tiro con arco y prueba especial a pie
El primer mapa se nos presentó con una ingente cantidad de balizas desperdigadas que mostraba la intención de la organización de obligar a descartarse alguna y no poder hacer todas. Nuestra idea, ticar las obligatorias, hacer la prueba de pie y hacer alguna baliza más si daba tiempo.
Nada más empezar se me empañaron las gafas y rompí la cadena de la bici, una manera ideal de comenzar un raid. Un Alberto providencial me sacó del apuro y pudimos continuar habiendo perdido ya algo de tiempo por habernos ido al lado de la bifurcación que no era. La obligatoria 44 se nos resistió al desviarnos de la ruta correcta antes del cruce, otra decisión inexplicable. Aquí empezamos a improvisar (fruto de la falta de planificación), yendo directos a la 38, que nos pasaríamos después de despistarnos otro equipo en el cruce clave. Pasamos al lado de la 37 sin picarla (otra vez despistes e improvisación) y fuimos a por la obligatoria y a las pruebas especiales. Solo llegamos al tiro con arco, donde sumamos unos pocos puntos. Nos quedaba poco tiempo para llegar a la siguiente especial, pero nos volvimos a pasar el sitio clave (un acueducto) y gracias a Ester y Mario pudimos reorientarnos. Llegamos tarde a la prueba especial (que nos comentaron que era muy larga y técnica), por lo que empezamos a hacer una estrategia de vuelta a la transición. Hicimos tres balizas más y al cambio de sección. Definitivamente, un desastre de sección.
Sección 2: trekking, rápel, tirolina y escalada.
Después de una transición a todo correr, seguimos con la filosofía de hacer todas las especiales y las obligatorias. Empezamos mal con la 10, que no apareció por ningún lado, y de allí a la tirolina, para la que dimos un gran rodeo por intentar seguir unas cintas de plástico que no llegaban a ningún sitio. De allí fuimos a la obligatoria 9 pasando antes por la 13 y 14, donde ya vimos que la tónica era "higuera dentro de una cueva". Podríamos haber valorado hacer la 8 y 11, otra vez habrá que pensar en los puntos que tiene cada baliza para determinar nuestro recorrido. Antes de la 9 resolvimos la prueba especial de espeleología con la habitual maestría de José para meterse por lugares complicados. La 9 fue clavada a rumbo, al igual que la 1, coronamos el Cairel y de ahí al rápel, donde perdimos muchísimo tiempo de cola. En este tipo de pruebas especiales siempre hay que plantearse si vale la pena sumar estos puntos o seguir con el recorrido. Quisimos ir a por la prueba de escalada, pero ya no llegamos, entre el rápel y un despiste en la 5, perdimos muchísimo tiempo. Con la 7, dimos por finalizada la sección, bastante aceptable pero con un poco más de planificación se podría haber ido mucho mejor.
Sección 3 y 4: bici, trekking urbano y rápel, patines
Al día siguiente nos levantamos con la idea de hacerlas todas, normalmente la etapa del domingo suele ser más asequible y ya el año pasado estuvimos a punto de conseguirlo. Este año hubiera sido posible si no fuera por una serie de grandísimos despistes y un mal cálculo de los tiempos, que hizo que nos sobrara más de media hora de etapa.
La sección de bici fue completada en un par de horas, aunque perdimos algo de tiempo rehaciendo la táctica, más conservadora al principio.
Una vez en Pliego otra vez, nos tocó calzarnos los patines y realizar un recorrido difícil con muchos desniveles, por lo que tuvimos que hacer la técnica del "arrastracul" unas cuantas veces. Llegando al final, nos saltamos una tonta baliza, imagino que por el agobio de no poder controlar bien con los patines y la nube de fotógrafos.
Ya en la última sección, fuimos corriendo pensando en que no nos daría tiempo a hacer todo, fuimos directos al rápel (por la fachada de un edificio, muy original), y fuimos haciendo fácil todas las balizas, aunque descartamos la 20 pensando en que no daría tiempo. Una vez en la transición, me di cuenta que me había dejado la 18 en un lado del mapa.
Dos despistes y un mal cálculo de nuestras posibilidades nos hizo bajar aun más en la clasificación.
Por ello, podemos sacar unas cuantas conclusiones:
- La estrategia hay que pensarla mejor y no dejar a improvisaciones (imagino que mejoraremos con la experiencia y la reflexión).
- Hay que valorar los puntos de cada baliza para diseñar los recorridos y el compañero que no orienta debe hacer un control de las balizas.
- Tenemos suficiente nivel de orientación para no despistarnos con otros equipos.
- Hay que mirar mejor los planos antes de cada sección, no podemos dejarnos balizas olvidadas en un extremo del mapa.
- Hay que valorar las pruebas especiales, si se pierde muchísimo tiempo igual vale la pena hacer más balizas.
Después de todo, me falta mucha experiencia en raids y aunque acabé bastante descontento, ahora valoro el gran fin de semana de aventura que pasamos, con unos compañeros de club inigualables que te hacen desear competir todas las semanas una detrás de otra.
Para finalizar, me gustaría dar la enhorabuena a Lidia y Jenny, un 7º puesto en la general y campeonas en féminas. Es una pasada el genial rendimiento de las féminas del Club. Ojalá sirva de ejemplo a otras mujeres, el deporte femenino está muy poco desarrollado y hay que incentivarlo como sea. Los raids ponen su pequeño grano de arena bonificando puntos a equipos mixtos y femeninos, y éste es un buen camino a seguir.
diumenge, 14 d’abril del 2013
Cabeçó Trail 2013 (Aigües de Busot): Autonòmic de CxM
Última cursa de muntanya de la temporada, amb 21,53 km i 1389 de desnivell positiu. Al ser l'Autonòmic, ens esperava un recorregut dur i molt tècnic que afegiria dificultat a les altes temperatures.
Jo em trobava en bona forma, però m'havia tocat parar per unes molèsties als peus que arrossegue des de la cursa d'orientació de Villena. Així i tot, vaig fer una carrera prou decent, pareix que vaig acostumant-me a còrrer amb calor. Les molèsties als peus van estar presents durant tot el trajecte, però vaig acabar molt dígnament en uns temps raonables, malgrat haver estat per sota de companys que estan en marques paregudes a mi.
A destacar, tot l'ascens al Cabeçó des d'Aigües, totalment desconegut per mi, sobre tot la pedrera, tot de roca solta, que et feia esbarar una i altra vegada. De baixada també em vaig trobar una baixada de roca solta en la que sols es podia "fer surf", encara que molts companys van patir d'allò més, ja què un tram tan tècnic quan les cames ja estan esgotades no és el més ideal.
Al final, el 171 de 188 amb 3h 20' 46", a més de 9'/km, el que ens demostra la duresa del recorregut.
diumenge, 7 d’abril del 2013
6-7 de abril: Liga Nacional de O-BM (Banastás-Huesca)
Nueva edición del Trofeo Peña Guara, esta vez en la localidad de Banastás, que nos acogió de lujo, con un suelo duro con calefacción y todo, cosa que vino muy bien por el frío imperante durante todo el fin de semana, dejando nevadas en las zonas colindantes.
Nos esperaban unos mapas sin demasiado desnivel pero con una extensa red de caminos de dieron bastante juego.
Sábado 6 de abril: media distancia

Orientabirring: curiosa carrera en la que participé con Alejandro el villenero la tarde del sábado. Se trataba de memorizar la ubicación de 6 balizas mientras bebías un vaso de cerveza antes de cada baliza. Para "picarlas" había que memorizar fórmulas, nombres, extraños, acertijos... fue muy divertido, además de quedar en un honroso 5º puesto empatado con los primeros.
Domingo 7 de abril: larga distancia
Día mucho más agradable que el anterior. Desastrosa carrera por la malísima elección de ruta (el recorrido era libre, no lineal como el día anterior). Me fui en sentido contrario de los mejores de la categoría, con el fin de dejar las balizas más fáciles para el final, pero ahora pienso que empezar con balizas fáciles te puede servir como calentamiento mental. El bucle 50-51-52-53 fue absurdo, ya que fui al pueblo para volver a él después. Acto seguido, de camino a la 43 me voy por el lado que no es en la bifurcación y pierdo algo de tiempo, poco a poco me fui centrando y el resto del recorrido salió bastante fluido a pesar de tener a José pisándome los talones.
Es una pena porque por una vez hubiera rascado podium... hay que hacer más scorings, porque veo que meto mucho la pata eligiendo recorridos.
Así y todo, fue un gran fin de semana, en buena compañía y cogiendo buenas sensaciones con la bici para mis próximos retos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








