dilluns, 22 d’octubre de 2012

Abril - Juny: comencen els raids!!!

1 d'abril: Campionat Autonòmic de Carreres de Muntanya (Albocàsser - Castelló)

Última carrera de muntanya de la temporada abans dels raids, el meu principal objectiu. Esta vegada em traslladava a Albocàsser a córrer el campionat autonòmic una carrera amb quasi 32 km de distància i 1400 m de desnivell. A priori pareixia una carrera menys dura que les anteriors però molt més llarga. El dia començava malament ja que es començava a notar el calor de la primavera, i a mi personalment no em senten bé les temperatures caloroses.

Per fi es donava eixida i només començar ja teníem 500 m de desnivell cap a la zona de Font Tosca per passar després a l'altre costat de la carretera, rodejant l'Alt del Boix i començar una progressiva baixada pel Barranc de Matamoros, que va llançar la carrera a ritmes rapidíssims, inconscients de la gran pujada que teníem davant, la pujada a l'alt de Montegordo (836 m) des del Barranc Fondo, per una pedrera duríssima i interminable, uns 500 metres de desnivell en uns 3 km, que vaig fer caminant i controlant no caure per la pedrera.

Una vegada al cim, vaig comprovar que no hi havia un lloc d'avituallament, i vaig patir d'allò més per la falta d'aigua. Almenys, començava una baixada per carena de les que a mi m'agraden, i així vaig comprovar que no em trobava bé i que hauria d'administrar bé les forces per poder arribar a meta. Per fi baix de la muntanya vaig poder beure i quedaven 5 kilòmetres que se'm van fer interminables, per acabar el 86é amb 4 h 25' 16". Definitivament, una carrera en la que vaig saber patir.


10 d'abril: Senderisme per Aitana

 Por fin me animé a subir a la cima de Alicante, bueno, casi, porque el vértice geodésico está a 1557 m está "secuestrado" por la base militar y casi nadie tiene el placer de tocarlo.

Subimos desde Font Partagàs y desde el primer momento nos dimos cuenta que era una montaña diferente, con mucha presencia de agua y hermosa como la que más. Destaca la Font Forata a 1350 m, la fuente más alta de la provincia. De aquí nos metimos a un pequeño roquedal hasta llegar al famoso Pas de la Rabosa, un paso estrecho que se pasa sin problemas, para llegar a los prados que nos llevarían a la cima y a su horrible base militar. Aun así, vale la pena disfrutar de las hermosas vistas que nos brinda esta montaña.

La vuelta, pasando por la Penya Alta (1505 m) y l'Alt de la Tagarina (1434 m) nos dejaba también unas vistas geniales por el cortado donde transcurría nuestra ruta. Para finalizar, llegamos al collado, para coger la pista que nos llevaría de vuelta a Font Partagàs.

14 d'abril: Barrancs del Sord i la Mela (L'Abdet - Alacant)

 La Setmana Santa va donar molt de si i guiats per Leandro, vam anar a un dels tresors amagats d'Alacant, el barranc aquàtic de la Mela.







 
 Però, per fer-ho més complet, vam començar pel barranc del Sord, que començava d'un punt més alt, i éste era sec, però amb ràpels espectaculars.














 Després, va començar la pàrt aquàtica, amb salts, tobogans, ràpels... tots estos elements van de este el barranc ideal per introduir-se en el món dels barrancs aquàtics, a més de poder disfrutar un dels racons més amagats de la geografia alacantina.




15 d'abril: Lliga Autonòmica d'Orientació (Petrer - Alacant)

Tornem a la Lliga Autonòmica d'Orientació amb una prova en el plànol de Rabosa - Catxuli, tenint com a centre de competició l'Alberg del Centro Excursionista Eldense. Va resultar un plànol molt dur, però em vaig trobar al 100%, després d'haver corregut les carreres de muntanya de la FEMECV.

La carrera, amb una distància lineal de 6 km i 335 m de desnivell, va començar per a mi a poc a poc, agafant ritme i trobant a poc a poc les fites 47, 45 i 72, per endinsar-me després al barranc de Catxuli, on estaven la 39 i una amagada 38. Eixint del barranc, em va costar prou la 33 (hi havíem mols competidors buscant-la), i tot seguit fent tres balisses més, la 71 ja estava més amagada a altre barranc, per després arribar al barranc de Rabosa on vaig adelantar a José en uns bancals, des d'ahí començava un bucle que acabaria rematant amb un pas llarguíssim de la 53 a la 58, guiades pel barranc, fins arribar al bucle final.

Al final, 11é, amb 1h 40', el millor resultat a una carrera d'orientació a peu fins ara!!

28 d'abril: Open Raid Cambrils (Tarragona)


Crónica en el Blog de Raidermania Elx, aquí

5-6 de mayo: Liga Nacional de O-BM (Tierz - Huesca)
Continuamos con la Liga de O-BM, después de la gran experiencia de Zaragoza, esta vez nos íbamos a Huesca, con la idea de seguir acumulando experiencia y disfrutar de la orientación de manera diferente. Los raids, las carreras de pie, las de bici, cada una tiene su encanto y poder disfrutar de esta variedad es un lujo.

Sábado, larga distancia: la carrera empezó cuesta arriba, con una baliza en un circuito de motocross, para comenzar a subir por una empinada cuesta hasta la 50. Una vez allí ya no hubo excesivo desnivel y las balizas fueron cayendo una a una a muy buen ritmo, solo un error de paralelo en la 34 que subsané rápido, seguido de tramos muy rápidos y físicos, para acabar bajando al pueblo en 2 horas 10', el 7º.

Domingo, media distancia: carrera más técnica y entretenida que la del sábado, con bastante menos desnivel, y con el terreno con bastantes charcos por la lluvia de la noche anterior. Uno de los pasos clave fue de la 35 a la 41 que poca gente consiguió hacerla sin rodeos (como fue mi caso, rodeando por el pueblo). Tuve un pequeño parón en la 42 porque habían robado la estación sportident, para ir otra vez al circuito en una zona complicada. En la búsqueda de la 47 perdí 20 minutos por culpa otra vez de los malditos caminos naranjas, que me desviaron hasta una trialera casi imposible. 

Con solo ese gran fallo, quedé 11º con 1h 38'. La sorpresa vino en la siguiente semana, cuando publicaron el ránking de la Liga Española y vi que iba 2º y a pocos puntos del primero, así que decidí ir en julio a Lloret de Mar, a acabar la liga y ver cómo terminaba esta aventura...



19 de maig: BeRogaine (Requena - València)
 Segon Rogaine de la temporada, després del Wild Boar Rogaining. La pedania de La Portera, a Requena, ens rebria amb altre enorme plànol d'orientació específica a completar (totes les fites que puguérem) en 6 hores. A l'igual que al Wild Boar, tornava a fer equip amb Julián, una autèntic artista orientador.

Després de l'eixida massiva, molts vam anar a la 32, per després disgregar-se la carrera. Nosaltres vam decidir continuar per la 35, tocant ja el camp a través, per continuar per senders a la 53 i 54. La 49 estava amagada però es va trobar ràpid i d'ahí a la 63 on pujàrem una muntanyeta en la qual hi havia una série de pilons que ens guiaren a la fita. La 64 la vam trobar ràpid en un forat en terra per continuar amb la 71, un tallat molt amagat, i la 73, entre gran quantitat de grietes en la terra.
 
67 i 81 també es van fer-se seguides, i el cansanci ja es començava a notar, pel que hauríem d'estar atents a no fer errades greus. Cosa que passaria a la 72, quan s'equivocaríem de vaguada i perdríem molt de temps.

Vam fer una parada técnica a l'avituallament, per beure i menjar i emprendre el camí de tornada, la 65, amb un tallat dins de la vaguada, ens tornava a posar en carrera per enfilar 56, 57, 58 i 69 amb bastant fluïdesa, a vegades pareixia que Julian olorava les balisses, i jo sempre estava alerta quan pensava que no anàvem per la direcció correcta. Pareix que ens va sentar prou bé la parada!!!
De ahí ja quasi no vam dubtar, a més, mentres Julián pareixia cansat, jo em començava a trobar molt millor i ens complementàvem a la perfecció.

 Finalment estàvem a punt d'arribar a meta, deixant-nos la 41 que no acabàvem de trobar i amb la pressió de no arribar fora del temps marcat.

Poc després, arribàvem a meta amb la sensació d'haver fet una grandíssima carrera en un entorn únic ple de vinyals i llomes.
 Però, la sorpresa i premi vindrien després, amb 136 punts havíem aconseguit el subcampionat!!!! Jo? Guanyant un premi en una carrera d'este nivell? Sí, efectivament!!!

Pareix que el treball dur dels companys de Raidermania comença a fructificar...un premi més pel Club!!!
9 de juny: Open Raid Hospitalet de l'Infant - Vandellòs (Tarragona)


Crónica en el blog de Raidermania Elx, aquí 

 


30 de junio - 1 de julio: Raid Ecopista Viseu (Portugal)

 Crónica en el blog de Raidermania Elx, aquí

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Gener - Març: hivern d'aventures

21 de gener: The Wild Boar Rogaining (L'Espluga Calba - Lleida)

Podeu trobar la crónica del Rogaining en este enllaç.

 


Podeu trobar la crónica del Rogaining en este enllaç.

5 de febrer: Lliga Autonòmica d'orientació (La Quitranera d'Onil - Alacant)


La meua estrena a la Lliga de O-peu va ser mooooolt freda. Era la primera vegada que competia en Senior-A, el que suposava un salt de qualitat important i possiblement no vaig eixir centrat per això. La primera fita va ser tot un desastre, 30 minuts solament en ella, és important entrar en el mapa des del principi... després vaig aconseguir unes quantes balisses seguides, però la 10 també se'm va atascar. Després, tot va anar seguit fins al final, i una xicoteta nevada em va caure a sobre... quina manera de acabar!! 1h 44', el 15é de 18, ja millorarem.

11-12 de febrer: Lliga Nacional d'orientació (Sant Vicent del Raspeig - Alacant)

A la setmana següent, altra estrena, esta vegada a la Lliga Nacional, en categoria H21B, un nivell inferior a SeniorA, i es va notar. La zona de la Vall del Sol (Mutxamel) ha suposat tot un descobriment, ja que relativament a prop de casa, he pogut vore una zona molt interessant per a entrenar tant a peu com en bici.
La mitja distància del dissabte va resultar una carrera molt interessant i tècnica, per indrets espectaculars i amagats. Vaig aconseguir fer una carrera molt fluïda, amb poques parades. Un 23é lloc de 47, amb un temps de 48'29, em va deixar la sensació d'una bona faena ben feta.
La llarga distància del diumenge em va paréixer una carrera més senzilla, molt ràpida per aquells que dominen l'orientació amb agilitat. Encara que no vaig tindre problemes d'orientació, encara estic lluny de les primeres posicions, amb un 27é lloc de 47. Esta vegada el temps va ser d' 1 h 7'. Preferisc carreres més técniques.
En conclusió, va ser un plaer orientar en casa en un lloc al que tornaré en breu.

19 de febrer: Lliga Autonòmica de CxM (Vall d'Uixò - Castelló)

I continuant amb este ritme competitiu, per fi m'estrenava en les carreres de muntanya de la FEMECV. En comparació amb altres carreres de muntanya, estes són molt més dures. 20 km i 1500 metres de desnivell es donen una idea sobre quin tipus de carrera tractem, amb el plus de que quasi tot el recorregut és en senders de muntanya.
L'eixida va ser de bojos, tot el món eixia llançat com si la carrera fora un cross de pocs quilòmetres. Jo m'ho vaig prendre amb calma, al meu ritme, encapçalant l'últim quart del grup de participants. Poc a poc, la carrera començava a tindre un ritme més lògic, i jo no parava d'adelantar gent, sobre tot a les baixades, on em vaig trobar molt fort i amb bona técnica. Les pujades eren altre cantar, he notat una millora en pocs mesos, però encara em queda molt per treballar. Després de dos pujades fortes a l'alt de Pipa (590 m) i una baixada llarga, quan pensava que no quedava res, va tocar pujar un tallafocs infernal que em va fer patir allò que no està escrit. Finalment, arribava a Vall d'Uixò amb boníssimes sensacions.
La classificació, 174 de 218, amb una marca de 2h 59'.

diumenge 4: Lliga Autonòmica de CxM (Callosa del Segura - Alacant)

La 3a prova de la Lliga FEMECV es va fer a una muntanya del Baix Segura de la que ningú esperava res especial, l'Alt de l'Àguila sols tenia 568 m i es pujava dos vegades. Però no et pots fiar d'una carrera de 22 km i 1600 m de desnivell.
La carrera, com sempre, va començar a bon ritme i jo en les últimes posicions sense presses, direcció a Cox i l'Ermita de Santa Bàrbara, on trobaríem les primeres costeres i les primeres baixades tècniques. Després, es tornava a Callosa fins a la seua ermita, on començava la primera gran pujada, molt técnica, amb passamans, dura, una autèntica pujada muntanyera, però molt ben indicada pels voluntaris del club organitzador. La baixada no canviava molt la situació, els corredors anaven a bon ritme, tot era molt técnic i havies de tindre mil ulls per avançar i no caure. Una vegada a Redován, tornàvem a pujar la muntanya per una carena molt aérea, espectacular amb vistes immillorables. Ací vaig començar a vore com molts corredors paraven, baixaven el ritme...la carrera estava sent duríssima. Altra vegada al cim, ja sols em quedava una llarga baixada també molt técnica i un recorregut per Callosa.
Finalment, una marca de 4h 06', un lloc 137 de 186 que no està gens malament. I el 157 de 456 a la classificació final de la Lliga!!!! Una grandíssima experiència que repetiré en anys vinents.

11 de març: Lliga autonòmica d'orientació (Utiel - València)


Nova jornada de la lliga autonòmica d'orientació al plànol de Las Cabezuelas, en la que vaig acabar prou content, molt més centrat que el La Quitranera. La balissa complicada de la carrera va ser la 10, que no vaig poder trobar fins que vaig vore a Emili Sellés passant com una bala directe a ella. Així i tot vaig quedar 8é de 14, però molt content amb la progressió que estic portant.

La principal diferència d'este nivell és que els camins i senders són punts de pas, ja qué quasi tot el recorregut és camp a través, pel que es queda un olor a pi en la roba...

17- 18 de marzo: Liga Nacional de orientación en Bicicleta (La Almunia de Doña Godina - Zaragoza)

Iniciamos una nueva aventura, otra competición en la que apareceré en las clasificaciones junto a la Autonómica de orientación y carreras de montaña; y la Nacional de Raids. Una persona que compita en raids tiene que ser polivalente y competir y entrenar en cuantas más disciplinas mejor.

El sábado fue una carrera de Ultralarga distancia, que más bien parecía una sección de raid, cosa que me venía perfecto para entrenar. Además, en vez de ser lineal como casi todas las carreras oficiales, era scoring.

Salí a por la 45 muy decidido, encadenando en seguida la 31, 42 y 41, pero cuando quería seguir hacia la 36, me di cuenta que me había dejado la 48 arriba de la montaña, por lo que me metí por una trialera en la que perdí muchísimo tiempo, aunque por lo menos pude disfrutar del descenso a tumba abierta de Mònica Aguilera. Seguí con pocas dudas de orientación, a mi ritmo, inferior al del resto de competidores, más acostumbrados a coger la bici. De la 38 fui a la 65, 66, 61, 62, 58, 63, 64, 54, 50, 52, 53, con bastante fluidez, aunque bajándome de la bici en las cuestas pronunciadas. Los únicos despistes eran producidos por los "caminos naranjas", sendas ciclables muy difíciles de reconocer. Finalmente, subí a la 55 y de ahí a la meta, bastante satisfecho, a pesar del despiste de la 48 y mi bajo ritmo de carrera. Así, hice 3 h 43', acabando 7º de 11.

El domingo tocaba la media distancia, un recorrido con muy poco desnivel y muy rápido donde veías a los competidores volando sobre sus bicis. Esta vez el recorrido sí fue lineal. La 38 fue la única baliza que se me atascó, otra vez los caminos naranjas me despistaban, pero el resto de la carrera fue muy fluida y con pocas paradas y dudas. Con 1h 22', acabé 8º de 12.