diumenge, 23 de desembre del 2012

Octubre - Desembre

12-13-14 de octubre: Curso de montañismo avanzado, rápel y vías ferratas
Interesantísimo curso de montañismo donde me pude iniciar en el manejo de cuerdas de cara a superar obstáculos en la montaña y hacer de nuestras marchas mucho más seguras.
Viernes 12 de octubre: empezamos con una Vía Ferrata en Villena. Antes de la actividad hicimos un repaso a la cacharrería propia del montañismo, cuerdas, etc. Una vez dentro de la ferrata, aprendimos a asegurar a un compañero tanto al primero como al segundo, así como progresar por la Vía Ferrata convenientemente.
Sábado 13 de octubre: salida a la Sierra de Bernia, en un ambiente alpino a causa de la niebla. Aquí aprendimos a hacer un pasamanos, así como a progresar por la montaña encordados. Esta cresta queda pendiente de poder hacer entera.
Domingo 14 de octubre: volvimos a repasar el tema del pasamanos y nos adentramos en la técnica del rápel y montaje de reuniones, esta vez en Guadalest. Con esto y unas prácticas posteriores en Serra Grossa...nos sentimos preparados para seguir progresando en montaña!!! Gracias a Luis y Gabi!!

20-21 de octubre: VII Mularaid (Mula - Murcia)

De nuevo en Mularaid. Prueba durísima por la presencia de la lluvia y el barro durante los dos días. Las bicis sufrieron muchísimo y no todas pudieron acabar la prueba.
Empezamos con una sección de bicicleta en el que un grave error de táctica nos hizo dejarnos la baliza con más puntos (la escalada) a pesar de llevar la orientación perfecta.
Así, con pocas horas disponibles para hacer la sección a pie, fuimos a arriesgar intentando hacer todas las pruebas especiales (tirolina, rápel y barranco seco) más todas las balizas que quedaban al paso. Con pequeños despistes, fuimos progresando bien, pero conscientes que llegaríamos tarde a meta. Aún así, acabamos la jornada bastante satisfechos.
La etapa del domingo tenía un objetivo claro, hacer todas las balizas, empezamos a buen ritmo haciendo todas las balizas del norte del mapa, para pasar a la sección urbana a pie, a muy buen ritmo hasta subir al castillo, para volver a bajar a seguir con la parte sur del mapa. La baliza 43 se nos atascó en un error de paralelo (la fatiga mental comenzaba a notarse) y en la 8 nos quedamos atascados por el barro. Con prisas, me di la vuelta delante de la 30 y nos fuimos al sprint a la meta, llegando otra vez tarde.
Después de todo, un buen raid, donde se ha notado la progresión orientando, pero con un grave fallo táctico que nos alejó de las posiciones de podium. ¡¡Seguimos progresando!!


28 de octubre: Orientació a peu (Llíria - València)
Tornant a la Lliga Autonòmica d'O-Peu, vaig quedar prou satisfet d'un circuit pel típic plànol de bosc mediterrani. Com sempre, bona orientació, però a un ritme lent que m'allunya dels cracks de la categoria.

17 de novembre: I Trofeo Raidermania O-BM (Santa Pola - Alacant)

Mi pequeña colaboración en la organización de esta prueba empezó probando el plano con el autor del plano, el gran Leandro. Me sorprendió la zona, con cantidad de pistas, caminos y senderos que daban mucho juego, y con un trazado genial y que supondría un reto para los competidores.

Mi estreno como Técnico Sportident fue una buena experiencia, se requería un trabajo previo con el Software que llegó a resultar agotador, pero una vez llegado el día de la carrera, pude observar todo lo que facilita el sistema Sportident y solo tuvimos que solucionar alguna que otra incidencia.

Organización espectacular de una prueba que seguirá teniendo mucho que decir en el mundo de la orientación.

24 de novembre: Orientació a peu (Sagunt - València)

Última prova de la Lliga Autonòmica amb les mateixes sensacions, sense perdre'm però amb un ritme molt lent que m'allunya dels primers. Així i tot, al rànquing final de la Lliga, acabe en un honrós 12é lloc que prémia la meua regularitat.

2 de desembre: II Motilla's Raid

MOTILLA´S RAID from Raidermania Elx on Vimeo.

Espectacular es la palabra que resume nuestro raid casero organizado por Motilla, un grandísimo conocedor de la zona y que tiene una habilidad innata para trazar los recorridos, muy bonitos y con pasos que te obligan a pensar bien el recorrido a escoger.
El sábado por la noche nos reunimos en el Albergue de Rabosa, donde cenamos, reímos y pudimos observar algún "espectáculo erótico-festivo".
Por fin, llegó el día, un gélido domingo que invitaba más a a quedarse en casa, pero aun así, 21 valientes se lanzaron a la aventura.
Como compañero tuve a Juanma Tarí, hermano de una de las bestias pardas del Club, y que estaba tan fuerte como él, cosa que nos hizo llevar un buen ritmo.
Empezamos con la sección a pie con la intención de hacer todas las balizas. La táctica de las primeras balizas no fue la correcta y perdimos un poco de tiempo, pero poco a poco íbamos cogiendo ritmo, hasta que un despiste nos alejó del futuro equipo campeón, aun así, seguimos hasta completar todo el recorrido de pie satisfactoriamente. Las piernas ya estaban flojas, por lo que comimos bien e intentamos hacer las balizas que diera tiempo, sin agobios. La orientación fue perfecta y solo mi lentitud hizo que no pudieramos coger más balizas.
La sorpresa agradable del día fue saber que Juanma y yo nos habíamos clasificado en 2ª posición, premio que anima a seguir progresando.

22 de desembre: Trotada Sella - Polop
 Vam començar les vacances, amb una trotada del 18 km i 900 m de desnivell de Sella a Polop, organitzat per Reto Everest i Correors d'Elx de manera espectacular, amb bus per desplaçar-nos i vestuaris en Polop.
La ruta va transcòrrer entre el Puig Campana i el Ponoig, en una vall ple de pins, parets espectaculars per escalar i senders molt divertits en un ambient i companyonia genials.

Resultados deportivos del 2012

- 2º con Julián en el BeRogaine de Requena
- 2º con Juanma en el Motilla's Raid
- 158º de 454 en el Autonómico de Carreras de Montaña
- 12º en el Autonómico de Orientación a pie
- CAMPEÓN DE LIGA NACIONAL DE ORIENTACIÓN EN BICI

Juliol-setembre: vacances!!!

 6 de juliol: Escalada a El Vallecito (Orihuela)





Bon moment para tornar a escalar després de moooolt de temps. Vaig intentar dos vies, encara que soles la segona la vaig completar. Evidentment, si no s'entrena, es perd la forma!!!
14 de juliol: acampada en El Cid (Petrer)
Salida de senderismo a El Cid, acompañando a el GECA, antes de su travesía por Gredos. Fue muy interesante acampar allí para ir probando nuestras tiendas de campaña, para probar a caminar con más peso del acostumbrado y así tener las ideas más claras de cara a futuras salidas más largas.






A pesar del calor, fue una salida muy entretenida y en buena compañía. ¡¡Es una maravilla ver los rincones tan bellos que tienen nuestras tierras!!














21-22 de julio: Liga Nacional de O-BM (Lloret de Mar - Girona)
Con el fin de hacer las 6 pruebas de O-BM que eran necesarias para completar la Liga, me fui a Lloret de Mar a competir, con mi nueva bici, a tierras catalanas. No estaba muy convencido, ya que el calor propio del verano no me favorece para nada. Pero, por sorpresa, nos encontramos una zona con mucha sombra, cosa que era de agradecer.

Sábado: media distancia.
Mapa muy entretenido y muy bien trazado, se podía correr rápido e ir orientando a gusto, pero en el tránsito de la baliza 46 a la 40 pinché (nunca me había pasado en competición). Cambié la cámara bien y rápidamente, pero a partir de ahí me descentré por los nervios y de la 39 a la 42 llegué a tener la sensación de estar perdido. Afortunadamente me relocalicé en seguida y pude completar la carrera, con mal tiempo pero con buenas sensaciones.

Domingo: larga distancia
Desastrosa carrera donde las haya, la peor carrera de orientación que he hecho en este año 2012. Con un mapa laberíntico lleno de pistas, caminos y sendas, no di una a derechas desde el principio, tardando una eternidad en hacer la primera baliza. De la segunda a la tercera, fui cogiendo atajos con bastante acierto, pero en una bifurcación, me equivoqué de sentido y me perdí y me relocalicé tantas veces que acabé decidiendo abandonar, con un mosqueo de los buenos. A día de hoy sigo viendo el mapa y no sé cómo pude perderme tanto.

Aun así, conseguí los puntos necesarios para...GANAR LA LIGA ESPAÑOLA DE O-BM. ¡¡Nunca pensé en ganar nada de tanto nivel en ningún deporte!!
 


27 de julio: barranco del Gorgo de la Escalera (Anna - València)

Con el parón de competiciones, me dediqué a correr, coger la bici y cualquier actividad que resultara interesante. De las cosas más destacables del verano, el barranco del Gorgo de la Escalera, donde después de un inicio achicharrador, en el momento que nos metimos en el agua todo fue genial: chapuzones, saltos y un rápel final espectacular con unas cascadas preciosas.



2- 10 d'agost: vacances a Benasque (Pirineus - Huesca)
Encara que ja hi havia anat, tenia ganes d'anar ja que ara tenia coneixements d'orientació, plànols i els consells de Leandro. Ara podria gaudir de caminar per la muntanya amb total coneixement i per fi coronar el meu primer 3000!!! Com acompanyant, Ester, que va poder saber per primera vegada què era l'alta muntanya.

Dijous 2 d'agost
El primer dia va ser el de viatge, instal·lació a l'apartament i visita a Benasque. Moltes botigues de muntanya i una ciutat encantadora. Aprofitem i contractem per al dia següent una eixida de Barranquisme per l'Aigüeta de Barbaruens. També em vaig comprar el meu regal de cumple, unes sabatilles de barranquisme!!

Divendres 3 d'agost
Segona vegada que vaig a Barbaruens a fer este barranc divertit i llarg, amb tota mena de tobogans, rápels i salts. Vaig intentar l'opció més complicada en tots els salts, amb el conseqüent "xute" d'adrenalina.

Dissabte 4 d'agost
Primera eixida de senderisme, esta vegada per la Vall de Remuñe i el seu Ibón. Va ser una ruta molt agradable amb la constant presència d'aigua i la pujada explosiva per la pedrera que donava al Ibón de Remuñe. Aprofitant que feia sol, vaig banyar-me en la seua aigua congelada, una sensació brutal!!!

Diumenge 5 d'agost
El diumenge va eixir plujós, i per tant ens vam dedicar a fer turisme per Urmella, Arasán, Liri, Ramastué, Eresué i Anciles, destacant les esglésies romàniques. L'agradable sorpresa va ser el missatge del meu amic Pablo, que estava per allí també, i amb el que vam dinar a l'Hospital de Benasque, un espectacular Hotel i Restaurant, històric per ser punt de trobada entre els viatgers que anaven de França a Espanya. El dinar...espectacular, dels millors llocs per menjar allà.

Dilluns, 6 d'agost
Per fi, l'atac al meu primer 3000 era un fet, l'objectiu, el Tuc de Mulleres amb 3010 m. Començant des de la Besurta, vam quedar sorpresos amb la immensa quantitat de vaques pasturant. La primera parada important va ser al Forau d'Aigualluts, una impressionant cascada que acaba en una llacuna on l'aigua desapareix. Acte seguit, vam continuant per la Vall de l'Escaleta fins al Coll de Toro, on la imatge de una quantitat enorme de vaques entre la boira se'ns va quedar gravada per sempre. Continuem, i comencem a trobar ibons fins arribar al Ventisquero de Mulleres, tot un dur pedregal per acabar atacant finalment el Tuc de Mulleres, un cim amb unes vistes espectaculars de la Vall d'Aran i del Massís de la Maladeta. Objectiu aconseguit!!!!
Dimarts 7 d'agost
Merescut descans després de la gran ruta del viatge. Vam baixar a Campo a fer una activitat de ràfting, molt divertida, relaxada i refrescant pel riu Ésera.

Dimecres 8 d'agost
Última gran ruta senderista per la Vall de Vallibierna, pujant fins a l'Ibón de Llosas i passar per la complicada Bretxa de Soler i Coll, que ens van donar unes vistes espectaculars dels Ibons Alts de Vallibierna. En baixar a l'Ibón Baix de Vallibierna, ens vam banyar altra vegada, com a recompensa a una gran jornada.

Dijous 9 d'agost
Altre dia tranquil, després de tants kilòmetres a les nostres cames, primer caminant per la contornada de Castejón de Sos, per després anar a Benasque a fer les últimes compres.
Definitivament, un viatge espectacular en una zona a la que tornarem una vegada i altra i altra i altra...

25 d'agost: curs d'iniciació als raids d'aventura (Elx)

Com a activitat prévia al Raid de Crevillent que organitzàvem en Raidermania, vam dissenyar un curset explicant uns breus continguts bàsics i un miniraid amb seccions de peu i bicicleta per a fer la pràctica.
Va ser una experiència molt enriquidora, a més de ser un plaer acostar a la gent la grandíssima experiència que és fer un raid d'aventura.
15 - 16 de setembre: XV Raid de Crevillent
El Raid de Crevillent va ser una experiència diferent, en este cas jo no estava competint, estava darrere de l'ordinador gestionant classificacions. L'experiència va ser estresant i intensa, però els resultats van estar a temps i tota l'organització va eixir genial. L'únic, l'excessiu calor va complicar molt les coses pels raiders, pel que canviarem de dates de cara al pròxim Raid de Crevillent.

22 - 23: Lliga autonòmica d'orientació a peu (Penyagolosa - Castelló)
Interessant cap de setmana a l'alberg del Penyagolosa, unes instal·lacions ideals i un entorn espectacular que ens van fer gaudir d'un plànols diferents als que estem acostumats.
Llarga distància: encara que l'orientació va ser bona, les cames no em van respondre després d'una temporada molt intensa i vaig anar a pas de caragol.
Sprint urbà: Vistabella del Maestrat va acollir la prova urbana, molt divertida, amb molts carrerons i indrets amagats.
Relleus: altra experiència a repetir, una eixida massiva rodejat de tots els supercracks d'elit. El plànol prou fàcil però amb una gran errada en una vaguada que vaig remuntar massa, perdent molt de temps. El meu company Víctor, de la UA, va fer el segon relleu, recorregut que no va acabar. Jo vaig voler seguir per fer el tercer recorregut sense cap problema.
Una zona espectacular al que tornarem al pròxim Rogaine que organitzarà l'ADCON al setembre de 2013.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Abril - Juny: comencen els raids!!!

1 d'abril: Campionat Autonòmic de Carreres de Muntanya (Albocàsser - Castelló)

Última carrera de muntanya de la temporada abans dels raids, el meu principal objectiu. Esta vegada em traslladava a Albocàsser a córrer el campionat autonòmic una carrera amb quasi 32 km de distància i 1400 m de desnivell. A priori pareixia una carrera menys dura que les anteriors però molt més llarga. El dia començava malament ja que es començava a notar el calor de la primavera, i a mi personalment no em senten bé les temperatures caloroses.

Per fi es donava eixida i només començar ja teníem 500 m de desnivell cap a la zona de Font Tosca per passar després a l'altre costat de la carretera, rodejant l'Alt del Boix i començar una progressiva baixada pel Barranc de Matamoros, que va llançar la carrera a ritmes rapidíssims, inconscients de la gran pujada que teníem davant, la pujada a l'alt de Montegordo (836 m) des del Barranc Fondo, per una pedrera duríssima i interminable, uns 500 metres de desnivell en uns 3 km, que vaig fer caminant i controlant no caure per la pedrera.

Una vegada al cim, vaig comprovar que no hi havia un lloc d'avituallament, i vaig patir d'allò més per la falta d'aigua. Almenys, començava una baixada per carena de les que a mi m'agraden, i així vaig comprovar que no em trobava bé i que hauria d'administrar bé les forces per poder arribar a meta. Per fi baix de la muntanya vaig poder beure i quedaven 5 kilòmetres que se'm van fer interminables, per acabar el 86é amb 4 h 25' 16". Definitivament, una carrera en la que vaig saber patir.


10 d'abril: Senderisme per Aitana

 Por fin me animé a subir a la cima de Alicante, bueno, casi, porque el vértice geodésico está a 1557 m está "secuestrado" por la base militar y casi nadie tiene el placer de tocarlo.

Subimos desde Font Partagàs y desde el primer momento nos dimos cuenta que era una montaña diferente, con mucha presencia de agua y hermosa como la que más. Destaca la Font Forata a 1350 m, la fuente más alta de la provincia. De aquí nos metimos a un pequeño roquedal hasta llegar al famoso Pas de la Rabosa, un paso estrecho que se pasa sin problemas, para llegar a los prados que nos llevarían a la cima y a su horrible base militar. Aun así, vale la pena disfrutar de las hermosas vistas que nos brinda esta montaña.

La vuelta, pasando por la Penya Alta (1505 m) y l'Alt de la Tagarina (1434 m) nos dejaba también unas vistas geniales por el cortado donde transcurría nuestra ruta. Para finalizar, llegamos al collado, para coger la pista que nos llevaría de vuelta a Font Partagàs.

14 d'abril: Barrancs del Sord i la Mela (L'Abdet - Alacant)

 La Setmana Santa va donar molt de si i guiats per Leandro, vam anar a un dels tresors amagats d'Alacant, el barranc aquàtic de la Mela.







 
 Però, per fer-ho més complet, vam començar pel barranc del Sord, que començava d'un punt més alt, i éste era sec, però amb ràpels espectaculars.














 Després, va començar la pàrt aquàtica, amb salts, tobogans, ràpels... tots estos elements van de este el barranc ideal per introduir-se en el món dels barrancs aquàtics, a més de poder disfrutar un dels racons més amagats de la geografia alacantina.




15 d'abril: Lliga Autonòmica d'Orientació (Petrer - Alacant)

Tornem a la Lliga Autonòmica d'Orientació amb una prova en el plànol de Rabosa - Catxuli, tenint com a centre de competició l'Alberg del Centro Excursionista Eldense. Va resultar un plànol molt dur, però em vaig trobar al 100%, després d'haver corregut les carreres de muntanya de la FEMECV.

La carrera, amb una distància lineal de 6 km i 335 m de desnivell, va començar per a mi a poc a poc, agafant ritme i trobant a poc a poc les fites 47, 45 i 72, per endinsar-me després al barranc de Catxuli, on estaven la 39 i una amagada 38. Eixint del barranc, em va costar prou la 33 (hi havíem mols competidors buscant-la), i tot seguit fent tres balisses més, la 71 ja estava més amagada a altre barranc, per després arribar al barranc de Rabosa on vaig adelantar a José en uns bancals, des d'ahí començava un bucle que acabaria rematant amb un pas llarguíssim de la 53 a la 58, guiades pel barranc, fins arribar al bucle final.

Al final, 11é, amb 1h 40', el millor resultat a una carrera d'orientació a peu fins ara!!

28 d'abril: Open Raid Cambrils (Tarragona)


Crónica en el Blog de Raidermania Elx, aquí

5-6 de mayo: Liga Nacional de O-BM (Tierz - Huesca)
Continuamos con la Liga de O-BM, después de la gran experiencia de Zaragoza, esta vez nos íbamos a Huesca, con la idea de seguir acumulando experiencia y disfrutar de la orientación de manera diferente. Los raids, las carreras de pie, las de bici, cada una tiene su encanto y poder disfrutar de esta variedad es un lujo.

Sábado, larga distancia: la carrera empezó cuesta arriba, con una baliza en un circuito de motocross, para comenzar a subir por una empinada cuesta hasta la 50. Una vez allí ya no hubo excesivo desnivel y las balizas fueron cayendo una a una a muy buen ritmo, solo un error de paralelo en la 34 que subsané rápido, seguido de tramos muy rápidos y físicos, para acabar bajando al pueblo en 2 horas 10', el 7º.

Domingo, media distancia: carrera más técnica y entretenida que la del sábado, con bastante menos desnivel, y con el terreno con bastantes charcos por la lluvia de la noche anterior. Uno de los pasos clave fue de la 35 a la 41 que poca gente consiguió hacerla sin rodeos (como fue mi caso, rodeando por el pueblo). Tuve un pequeño parón en la 42 porque habían robado la estación sportident, para ir otra vez al circuito en una zona complicada. En la búsqueda de la 47 perdí 20 minutos por culpa otra vez de los malditos caminos naranjas, que me desviaron hasta una trialera casi imposible. 

Con solo ese gran fallo, quedé 11º con 1h 38'. La sorpresa vino en la siguiente semana, cuando publicaron el ránking de la Liga Española y vi que iba 2º y a pocos puntos del primero, así que decidí ir en julio a Lloret de Mar, a acabar la liga y ver cómo terminaba esta aventura...



19 de maig: BeRogaine (Requena - València)
 Segon Rogaine de la temporada, després del Wild Boar Rogaining. La pedania de La Portera, a Requena, ens rebria amb altre enorme plànol d'orientació específica a completar (totes les fites que puguérem) en 6 hores. A l'igual que al Wild Boar, tornava a fer equip amb Julián, una autèntic artista orientador.

Després de l'eixida massiva, molts vam anar a la 32, per després disgregar-se la carrera. Nosaltres vam decidir continuar per la 35, tocant ja el camp a través, per continuar per senders a la 53 i 54. La 49 estava amagada però es va trobar ràpid i d'ahí a la 63 on pujàrem una muntanyeta en la qual hi havia una série de pilons que ens guiaren a la fita. La 64 la vam trobar ràpid en un forat en terra per continuar amb la 71, un tallat molt amagat, i la 73, entre gran quantitat de grietes en la terra.
 
67 i 81 també es van fer-se seguides, i el cansanci ja es començava a notar, pel que hauríem d'estar atents a no fer errades greus. Cosa que passaria a la 72, quan s'equivocaríem de vaguada i perdríem molt de temps.

Vam fer una parada técnica a l'avituallament, per beure i menjar i emprendre el camí de tornada, la 65, amb un tallat dins de la vaguada, ens tornava a posar en carrera per enfilar 56, 57, 58 i 69 amb bastant fluïdesa, a vegades pareixia que Julian olorava les balisses, i jo sempre estava alerta quan pensava que no anàvem per la direcció correcta. Pareix que ens va sentar prou bé la parada!!!
De ahí ja quasi no vam dubtar, a més, mentres Julián pareixia cansat, jo em començava a trobar molt millor i ens complementàvem a la perfecció.

 Finalment estàvem a punt d'arribar a meta, deixant-nos la 41 que no acabàvem de trobar i amb la pressió de no arribar fora del temps marcat.

Poc després, arribàvem a meta amb la sensació d'haver fet una grandíssima carrera en un entorn únic ple de vinyals i llomes.
 Però, la sorpresa i premi vindrien després, amb 136 punts havíem aconseguit el subcampionat!!!! Jo? Guanyant un premi en una carrera d'este nivell? Sí, efectivament!!!

Pareix que el treball dur dels companys de Raidermania comença a fructificar...un premi més pel Club!!!
9 de juny: Open Raid Hospitalet de l'Infant - Vandellòs (Tarragona)


Crónica en el blog de Raidermania Elx, aquí 

 


30 de junio - 1 de julio: Raid Ecopista Viseu (Portugal)

 Crónica en el blog de Raidermania Elx, aquí