Després de l'onada de fred i neu dels últims dies, el paissatge se'ns va presentar amb trams de neu que van ser un gran plaer per a la nostra vista. La carrera va començar donant una volta de 2 kilòmetres pel poble, rodejant el castell. Des d'ací, vam començar a endinsar-nos per la Serra de la Fontanella, ací ja va desaparéixer Alberto com un coet, i al poc de temps em passava Yolanda. Jo anava a bon ritme però anava amb mal de panxa i no podia seguir a eixa velocitat, vaig començar a administrar forces per no caure en la "pàjara". Al segon avituallament, al voltant del kilòmetre 8, vaig prendre un gel, aigua i aquàrius, i a partir d'ací de manera progressiva vaig començar a trobar-me prou millor. Cosa que vaig demostrar a la baixada.
Acte seguit, canviem a la Serra de Biar on ja ens enfilàvem cap al Reconco (1210 m), sostre de la carrera. Altre gel abans de la tirada final, i anem agafant ritme. Ja en la carena de la Serra del Reconco, començava a sentir-se música de fons, i allà estaven, al cim del Reconco, una colla de dolçaines i tabalet ens donaven ànims amb la seua música. És d'eixos moments màgics que et donen ales per continuar, i més quan saps que et queda una baixada de 5 kilòmetres fins a meta.
El terreny es fa complicat, fang, roca banyada, restes de neu... aprofitava qualsevol lloc segur per accelerar i adelantar, com sempre, comence a trobar-me millor segons passen les hores, sols quedava una interminable part més plana a la Rambla del Pinar...i allà arribem: 3 h 07' 14" de patiment i plaer. El 246 de 359 participants, en la meua línia però amb sensacions de haver-lo poder fet millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada