Abril - Juny: comencen els raids!!!

1 d'abril: Campionat Autonòmic de Carreres de Muntanya (Albocàsser - Castelló)

Última carrera de muntanya de la temporada abans dels raids, el meu principal objectiu. Esta vegada em traslladava a Albocàsser a córrer el campionat autonòmic una carrera amb quasi 32 km de distància i 1400 m de desnivell. A priori pareixia una carrera menys dura que les anteriors però molt més llarga. El dia començava malament ja que es començava a notar el calor de la primavera, i a mi personalment no em senten bé les temperatures caloroses.

Per fi es donava eixida i només començar ja teníem 500 m de desnivell cap a la zona de Font Tosca per passar després a l'altre costat de la carretera, rodejant l'Alt del Boix i començar una progressiva baixada pel Barranc de Matamoros, que va llançar la carrera a ritmes rapidíssims, inconscients de la gran pujada que teníem davant, la pujada a l'alt de Montegordo (836 m) des del Barranc Fondo, per una pedrera duríssima i interminable, uns 500 metres de desnivell en uns 3 km, que vaig fer caminant i controlant no caure per la pedrera.

Una vegada al cim, vaig comprovar que no hi havia un lloc d'avituallament, i vaig patir d'allò més per la falta d'aigua. Almenys, començava una baixada per carena de les que a mi m'agraden, i així vaig comprovar que no em trobava bé i que hauria d'administrar bé les forces per poder arribar a meta. Per fi baix de la muntanya vaig poder beure i quedaven 5 kilòmetres que se'm van fer interminables, per acabar el 86é amb 4 h 25' 16". Definitivament, una carrera en la que vaig saber patir.

10 d'abril: Senderisme per Aitana

 Por fin me animé a subir a la cima de Alicante, bueno, casi, porque el vértice geodésico está a 1557 m está "secuestrado" por la base militar y casi nadie tiene el placer de tocarlo.

Subimos desde Font Partagàs y desde el primer momento nos dimos cuenta que era una montaña diferente, con mucha presencia de agua y hermosa como la que más. Destaca la Font Forata a 1350 m, la fuente más alta de la provincia. De aquí nos metimos a un pequeño roquedal hasta llegar al famoso Pas de la Rabosa, un paso estrecho que se pasa sin problemas, para llegar a los prados que nos llevarían a la cima y a su horrible base militar. Aun así, vale la pena disfrutar de las hermosas vistas que nos brinda esta montaña.

La vuelta, pasando por la Penya Alta (1505 m) y l'Alt de la Tagarina (1434 m) nos dejaba también unas vistas geniales por el cortado donde transcurría nuestra ruta. Para finalizar, llegamos al collado, para coger la pista que nos llevaría de vuelta a Font Partagàs.

14 d'abril: Barrancs del Sord i la Mela (L'Abdet - Alacant)

 La Setmana Santa va donar molt de si i guiats per Leandro, vam anar a un dels tresors amagats d'Alacant, el barranc aquàtic de la Mela.

 
 Però, per fer-ho més complet, vam començar pel barranc del Sord, que començava d'un punt més alt, i éste era sec, però amb ràpels espectaculars.

 Després, va començar la pàrt aquàtica, amb salts, tobogans, ràpels... tots estos elements van de este el barranc ideal per introduir-se en el món dels barrancs aquàtics, a més de poder disfrutar un dels racons més amagats de la geografia alacantina.

15 d'abril: Lliga Autonòmica d'Orientació (Petrer - Alacant)

Tornem a la Lliga Autonòmica d'Orientació amb una prova en el plànol de Rabosa - Catxuli, tenint com a centre de competició l'Alberg del Centro Excursionista Eldense. Va resultar un plànol molt dur, però em vaig trobar al 100%, després d'haver corregut les carreres de muntanya de la FEMECV.

La carrera, amb una distància lineal de 6 km i 335 m de desnivell, va començar per a mi a poc a poc, agafant ritme i trobant a poc a poc les fites 47, 45 i 72, per endinsar-me després al barranc de Catxuli, on estaven la 39 i una amagada 38. Eixint del barranc, em va costar prou la 33 (hi havíem mols competidors buscant-la), i tot seguit fent tres balisses més, la 71 ja estava més amagada a altre barranc, per després arribar al barranc de Rabosa on vaig adelantar a José en uns bancals, des d'ahí començava un bucle que acabaria rematant amb un pas llarguíssim de la 53 a la 58, guiades pel barranc, fins arribar al bucle final.

Al final, 11é, amb 1h 40', el millor resultat a una carrera d'orientació a peu fins ara!!

28 d'abril: Open Raid Cambrils (Tarragona)

Crónica en el Blog de Raidermania Elx, aquí

5-6 de mayo: Liga Nacional de O-BM (Tierz - Huesca)

 

Continuamos con la Liga de O-BM, después de la gran experiencia de Zaragoza, esta vez nos íbamos a Huesca, con la idea de seguir acumulando experiencia y disfrutar de la orientación de manera diferente. Los raids, las carreras de pie, las de bici, cada una tiene su encanto y poder disfrutar de esta variedad es un lujo.

Sábado, larga distancia: la carrera empezó cuesta arriba, con una baliza en un circuito de motocross, para comenzar a subir por una empinada cuesta hasta la 50. Una vez allí ya no hubo excesivo desnivel y las balizas fueron cayendo una a una a muy buen ritmo, solo un error de paralelo en la 34 que subsané rápido, seguido de tramos muy rápidos y físicos, para acabar bajando al pueblo en 2 horas 10', el 7º.

Domingo, media distancia: carrera más técnica y entretenida que la del sábado, con bastante menos desnivel, y con el terreno con bastantes charcos por la lluvia de la noche anterior. Uno de los pasos clave fue de la 35 a la 41 que poca gente consiguió hacerla sin rodeos (como fue mi caso, rodeando por el pueblo). Tuve un pequeño parón en la 42 porque habían robado la estación sportident, para ir otra vez al circuito en una zona complicada. En la búsqueda de la 47 perdí 20 minutos por culpa otra vez de los malditos caminos naranjas, que me desviaron hasta una trialera casi imposible. 

Con solo ese gran fallo, quedé 11º con 1h 38'. La sorpresa vino en la siguiente semana, cuando publicaron el ránking de la Liga Española y vi que iba 2º y a pocos puntos del primero, así que decidí ir en julio a Lloret de Mar, a acabar la liga y ver cómo terminaba esta aventura...

19 de maig: BeRogaine (Requena - València)

 Segon Rogaine de la temporada, després del Wild Boar Rogaining. La pedania de La Portera, a Requena, ens rebria amb altre enorme plànol d'orientació específica a completar (totes les fites que puguérem) en 6 hores. A l'igual que al Wild Boar, tornava a fer equip amb Julián, una autèntic artista orientador.

Després de l'eixida massiva, molts vam anar a la 32, per després disgregar-se la carrera. Nosaltres vam decidir continuar per la 35, tocant ja el camp a través, per continuar per senders a la 53 i 54. La 49 estava amagada però es va trobar ràpid i d'ahí a la 63 on pujàrem una muntanyeta en la qual hi havia una série de pilons que ens guiaren a la fita. La 64 la vam trobar ràpid en un forat en terra per continuar amb la 71, un tallat molt amagat, i la 73, entre gran quantitat de grietes en la terra.

 

67 i 81 també es van fer-se seguides, i el cansanci ja es començava a notar, pel que hauríem d'estar atents a no fer errades greus. Cosa que passaria a la 72, quan s'equivocaríem de vaguada i perdríem molt de temps.

Vam fer una parada técnica a l'avituallament, per beure i menjar i emprendre el camí de tornada, la 65, amb un tallat dins de la vaguada, ens tornava a posar en carrera per enfilar 56, 57, 58 i 69 amb bastant fluïdesa, a vegades pareixia que Julian olorava les balisses, i jo sempre estava alerta quan pensava que no anàvem per la direcció correcta. Pareix que ens va sentar prou bé la parada!!!
De ahí ja quasi no vam dubtar, a més, mentres Julián pareixia cansat, jo em començava a trobar molt millor i ens complementàvem a la perfecció.

 Finalment estàvem a punt d'arribar a meta, deixant-nos la 41 que no acabàvem de trobar i amb la pressió de no arribar fora del temps marcat.

Poc després, arribàvem a meta amb la sensació d'haver fet una grandíssima carrera en un entorn únic ple de vinyals i llomes.

 Però, la sorpresa i premi vindrien després, amb 136 punts havíem aconseguit el subcampionat!!!! Jo? Guanyant un premi en una carrera d'este nivell? Sí, efectivament!!!

Pareix que el treball dur dels companys de Raidermania comença a fructificar...un premi més pel Club!!!

9 de juny: Open Raid Hospitalet de l'Infant - Vandellòs (Tarragona)

Crónica en el blog de Raidermania Elx, aquí 

 

30 de junio - 1 de julio: Raid Ecopista Viseu (Portugal)

 Crónica en el blog de Raidermania Elx, aquí

Gener - Març: hivern d'aventures

21 de gener: The Wild Boar Rogaining (L'Espluga Calba - Lleida)

Podeu trobar la crónica del Rogaining en este enllaç.

 

Podeu trobar la crónica del Rogaining en este enllaç.

5 de febrer: Lliga Autonòmica d'orientació (La Quitranera d'Onil - Alacant)

La meua estrena a la Lliga de O-peu va ser mooooolt freda. Era la primera vegada que competia en Senior-A, el que suposava un salt de qualitat important i possiblement no vaig eixir centrat per això. La primera fita va ser tot un desastre, 30 minuts solament en ella, és important entrar en el mapa des del principi... després vaig aconseguir unes quantes balisses seguides, però la 10 també se'm va atascar. Després, tot va anar seguit fins al final, i una xicoteta nevada em va caure a sobre... quina manera de acabar!! 1h 44', el 15é de 18, ja millorarem.

11-12 de febrer: Lliga Nacional d'orientació (Sant Vicent del Raspeig - Alacant)

A la setmana següent, altra estrena, esta vegada a la Lliga Nacional, en categoria H21B, un nivell inferior a SeniorA, i es va notar. La zona de la Vall del Sol (Mutxamel) ha suposat tot un descobriment, ja que relativament a prop de casa, he pogut vore una zona molt interessant per a entrenar tant a peu com en bici.
La mitja distància del dissabte va resultar una carrera molt interessant i tècnica, per indrets espectaculars i amagats. Vaig aconseguir fer una carrera molt fluïda, amb poques parades. Un 23é lloc de 47, amb un temps de 48'29, em va deixar la sensació d'una bona faena ben feta.
La llarga distància del diumenge em va paréixer una carrera més senzilla, molt ràpida per aquells que dominen l'orientació amb agilitat. Encara que no vaig tindre problemes d'orientació, encara estic lluny de les primeres posicions, amb un 27é lloc de 47. Esta vegada el temps va ser d' 1 h 7'. Preferisc carreres més técniques.
En conclusió, va ser un plaer orientar en casa en un lloc al que tornaré en breu.

19 de febrer: Lliga Autonòmica de CxM (Vall d'Uixò - Castelló)

I continuant amb este ritme competitiu, per fi m'estrenava en les carreres de muntanya de la FEMECV. En comparació amb altres carreres de muntanya, estes són molt més dures. 20 km i 1500 metres de desnivell es donen una idea sobre quin tipus de carrera tractem, amb el plus de que quasi tot el recorregut és en senders de muntanya.
L'eixida va ser de bojos, tot el món eixia llançat com si la carrera fora un cross de pocs quilòmetres. Jo m'ho vaig prendre amb calma, al meu ritme, encapçalant l'últim quart del grup de participants. Poc a poc, la carrera començava a tindre un ritme més lògic, i jo no parava d'adelantar gent, sobre tot a les baixades, on em vaig trobar molt fort i amb bona técnica. Les pujades eren altre cantar, he notat una millora en pocs mesos, però encara em queda molt per treballar. Després de dos pujades fortes a l'alt de Pipa (590 m) i una baixada llarga, quan pensava que no quedava res, va tocar pujar un tallafocs infernal que em va fer patir allò que no està escrit. Finalment, arribava a Vall d'Uixò amb boníssimes sensacions.
La classificació, 174 de 218, amb una marca de 2h 59'.

diumenge 4: Lliga Autonòmica de CxM (Callosa del Segura - Alacant)

La 3a prova de la Lliga FEMECV es va fer a una muntanya del Baix Segura de la que ningú esperava res especial, l'Alt de l'Àguila sols tenia 568 m i es pujava dos vegades. Però no et pots fiar d'una carrera de 22 km i 1600 m de desnivell.
La carrera, com sempre, va començar a bon ritme i jo en les últimes posicions sense presses, direcció a Cox i l'Ermita de Santa Bàrbara, on trobaríem les primeres costeres i les primeres baixades tècniques. Després, es tornava a Callosa fins a la seua ermita, on començava la primera gran pujada, molt técnica, amb passamans, dura, una autèntica pujada muntanyera, però molt ben indicada pels voluntaris del club organitzador. La baixada no canviava molt la situació, els corredors anaven a bon ritme, tot era molt técnic i havies de tindre mil ulls per avançar i no caure. Una vegada a Redován, tornàvem a pujar la muntanya per una carena molt aérea, espectacular amb vistes immillorables. Ací vaig començar a vore com molts corredors paraven, baixaven el ritme...la carrera estava sent duríssima. Altra vegada al cim, ja sols em quedava una llarga baixada també molt técnica i un recorregut per Callosa.
Finalment, una marca de 4h 06', un lloc 137 de 186 que no està gens malament. I el 157 de 456 a la classificació final de la Lliga!!!! Una grandíssima experiència que repetiré en anys vinents.

11 de març: Lliga autonòmica d'orientació (Utiel - València)


Nova jornada de la lliga autonòmica d'orientació al plànol de Las Cabezuelas, en la que vaig acabar prou content, molt més centrat que el La Quitranera. La balissa complicada de la carrera va ser la 10, que no vaig poder trobar fins que vaig vore a Emili Sellés passant com una bala directe a ella. Així i tot vaig quedar 8é de 14, però molt content amb la progressió que estic portant.

La principal diferència d'este nivell és que els camins i senders són punts de pas, ja qué quasi tot el recorregut és camp a través, pel que es queda un olor a pi en la roba...

17- 18 de marzo: Liga Nacional de orientación en Bicicleta (La Almunia de Doña Godina - Zaragoza)

Iniciamos una nueva aventura, otra competición en la que apareceré en las clasificaciones junto a la Autonómica de orientación y carreras de montaña; y la Nacional de Raids. Una persona que compita en raids tiene que ser polivalente y competir y entrenar en cuantas más disciplinas mejor.

El sábado fue una carrera de Ultralarga distancia, que más bien parecía una sección de raid, cosa que me venía perfecto para entrenar. Además, en vez de ser lineal como casi todas las carreras oficiales, era scoring.

Salí a por la 45 muy decidido, encadenando en seguida la 31, 42 y 41, pero cuando quería seguir hacia la 36, me di cuenta que me había dejado la 48 arriba de la montaña, por lo que me metí por una trialera en la que perdí muchísimo tiempo, aunque por lo menos pude disfrutar del descenso a tumba abierta de Mònica Aguilera. Seguí con pocas dudas de orientación, a mi ritmo, inferior al del resto de competidores, más acostumbrados a coger la bici. De la 38 fui a la 65, 66, 61, 62, 58, 63, 64, 54, 50, 52, 53, con bastante fluidez, aunque bajándome de la bici en las cuestas pronunciadas. Los únicos despistes eran producidos por los "caminos naranjas", sendas ciclables muy difíciles de reconocer. Finalmente, subí a la 55 y de ahí a la meta, bastante satisfecho, a pesar del despiste de la 48 y mi bajo ritmo de carrera. Así, hice 3 h 43', acabando 7º de 11.

El domingo tocaba la media distancia, un recorrido con muy poco desnivel y muy rápido donde veías a los competidores volando sobre sus bicis. Esta vez el recorrido sí fue lineal. La 38 fue la única baliza que se me atascó, otra vez los caminos naranjas me despistaban, pero el resto de la carrera fue muy fluida y con pocas paradas y dudas. Con 1h 22', acabé 8º de 12.

2011: Tot un any d'aventures

Este 2011 que acaba ha estat un any intens en el que he participat en tota classe d'activitats d'aventura. La història comença un novembre de 2010, quan en una prova de la Lliga Autonòmica d'orientació en Xorret del Catí em donaria una sorpresa...3r en Open Taronja!!! A més, a la VIII Carrera de Muntanya de Castalla de 16 km i més de 600 m de desnivell acumulat, vaig fer una marca de 1h 44'50. Només era el previ d'un 2011 ple d'emocions...

Gener: IV Trofeu Villa d'Ibi (Orientació)

En el paratge de "La donzella", va començar la Lliga Autonòmica 2011 d'Orientació. Malgrat començar la carrera bastant despistat, vaig aconseguir recuperar fins arribar al 2n lloc de la classificació a Open Taronja amb una marca de 44'50. Poc a poc, ja aconseguia començar a aclarir-me amb la simbologia pròpia de l'esport i això em va deixar un gran sabor de boca.

Febrer: Campionat d'Orientació de Mitja Distància al Mont Orgègia (Alacant) i VI Trofeu Universitat d'Alacant (El Molar-Elx)

Al febrer, continuaríem amb l'orientació, esta vegada a casa, al paratge del Mont Orgègia tan desconegut per als alacantins. Inclús a mi em va sorprendre algunes zones que no havia visitat mai fins que em van donar un plànol per anar buscant balisses... Al final, amb 38' altra vegada feia pòdium amb un 3r lloc, a pocs minuts el 1r. La victòria es va escapar per poc, però encara em despistava en alguna balissa, poc a poc anem millorant!!!


La setmana següent es va disputar el Trofeu de la Universitat, a la Serra del Molar, amb un recorregut molt llarg per ser Open Taronja, acostumat a fer 2,5 km, este tenia 4,3 km!!! Em va resultar prou complex per a ser una categoria d'iniciació, però amb 59'09 aconseguia la victòria de la categoria. Ara ja començava a pensar en pujar de categoria!!!

Març: Lliga Provincial d'Orientació (Pinar de Camús - Biar)

Altra vegada a la càrrega, esta vegada en format scoring, cosa que em va fer continuar a la mateixa categoria. Amb un límit de 40', havia de fer els màxims punts possibles en la menor quantitat de temps. La tàctica era la clau, una errada traçant el recorregut faria impossible acabar en condicions la carrera. Altra vegada, amb una marca de 34'46 aconseguia el 1r lloc, altra victòria i una grandíssima sensació de que estava evolucionant en este esport.

Abril: I Serra Grossa Trail

Ara tocava canviar de marxa, i competir en una carrera de muntanya molt especial, era a la Serra Grossa!!! Aquella muntanyeta d'a penes 200 metres d'altura, ignorada per molts alacantins, ens donava una grandíssima carrera amb més de 8 km de distància i més de 300 m de desnivell, a més passarà a la història per ser la primera carrera de muntanya al món que es fa al casc urbà d'una ciutat.

La carrera va ser molt dura a pesar que la poca distància, ja que el recorregut era molt trenca-cames, va fer calor i vaig tindre unes molèsties estomacals que em van fer baixar el rendiment. Al final, el 93, amb una marca de 1h 04'05. Una gran experiència, per trams de la muntanya que desconeixia i em va deixar una gran imatge d'esta muntanyeta tan especial...visca la Serra Grossa!!!

Setmana Santa: Xorret del Catí

Amb uns quants amics, ens vam aventurar a passar uns dies al Xorret del Catí, a pesar de la previssió de pluja. Al final, un sender botànic, una marxa fins al Pantanet, passant per la Casa de l'Administració, una prova d'orientació i una torrada va ser el resultat d'uns dies per a no oblidar.

Maig - Juny: Lliga d'estiu d'orientació

Aprofitant que per una vegada en la vida treballava a prop de casa, vaig entrar a disputar la Lliga d'estiu d'orientació. Per fi, pujava de categoria, pel que deixava de guanyar, però a canvi, tenia recorreguts que em feien pensar molt més i créixer com a orientador.

La primera prova que vaig fer va ser a Villena, al plànol anomenat "Las fuentes", una carrera "scoring", curta i intensa, per un àrea urbana. A més, vaig tindre a la meua vista a altre corredor de la categoria, que em va motivar al màxim per alcançar-lo, el senyor Alberto, president de Raidermania, però una confusió amb el número d'una balissa (i a que corria més que el dimoni,jeje) ho va fer impossible.

La segona prova, va ser a Castalla, al Pla de Caves Oest, carrera que se'm va complicar des del principi, ja que em va costar de trobar inclús l'eixida de la carrera. Atascat des del principi, sols vaig completar 5 balisses (de 22) en una hora. Desastre total i avís de que em quedava mooooolt per aprendre.

La tercera va ser a casa, a El Tossal d'Alacant, altre sprint que va posar en evidència que no és la meua especialitat preferida. La carrera va recòrrer l'àrea esportiva del Tossal, el parc metropolità i el Castell de Sant Ferran.

La quarta va ser a l'infern de La Quitranera (Biar), de les carreres més complexes que he vist, lineal, però amb un tram "scoring". Va ser quasi impossible còrrer, i la brúixola va ser la meua millor amiga eixe dia. Així encara, vaig acabar bastant dígnament i amb boníssimes sensacions de progressió.

Juny: Beloraid amb Raidermania

En maig del 2009, vaig descobrir el que eren els raids d'aventura gràcies al circuit Orientaventura, en el qual vaig participar en el II Gran Premio Rincón de Ademuz. La experiència em va paréixer tan brutal, que vaig participar, justament a maig del 2010, en altra prova del Orientaventura, esta vegada en Benidorm, amb una digníssima classificació.


Així, buscava equip per fer altre raid encara que este any no tenia equip ni sabia on participar, però de sobte va aparèixer un Club, un gran grup d'amics, que m'oferia la possibilitat de participar al Beloraid, un dels raids més prestigiosos i durs de l'Estat Espanyol. Reconec que em vaig asustar un poc, era una prova amb molts kilòmetres de Mountain Bike, i jo quasi no havia entrenat amb bici. A més, les meues habilitats amb les activitats de cordes tampoc eren res de l'altre món. Encara així, em van obrir les seues portes, em van ensenyar a rapelar i em van donar tota la confiança, m'havien ficat amb dos cracks de la MTB i no tenia que preocupar-me.

Beloraid 2011 from AVENTUR on Vimeo.

Per fi va arribar el dia de la competició, després de 10 hores de trajecte amb la meua super furgo i poques hores de descans, sense saber com, em trobava a la primera secció, un scoring a peu, de parella amb Leandro, que mostrava una facilitat innata per orientar i decidir el recorregut. En no res, ja teníem la secció completa i vaig descansar fins la 3a secció, un brutal trekking de 21 km de longitut i 1000 metres de desnivell fins arribar al Mencilla amb 1932 metres. Leandro era una màquina imparable d'orientar i jo em trobava físicament en plenes facultats, disfrutant de cada segon. Acte seguit, fent parella amb Motilla, vam completar la secció de kayak miraculosament, amb vent en contra, després d'un inici desastrós. Jo no podia parar i vaig encadenar el kayak amb altre trekking mentres la nit entrava en escena. Pujant a les 11 i mitja de la nit per un talla-focs, notava com les cames m'explotaven, estava al límit, la balissa 60 a La Cerca (1575 m) pareixia no arribar mai. Una mescla de cansanci, sorpresa per còrrer de nit per la muntanya i la por de no saber si arribaríem a la transició, va fer que arribaren els moments més durs del raid. A l'arribada un pes se'm va llevar de damunt, quina experiència més radical!!! Després, ja va ser faena de Lean i Motilla acabar el raid, acabàrem en una 7a posició en un dels raids més durs...una experiència difícil d'igualar!!! Ara, m'impossava altre repte...volia orientar en un raid i volia fer alguna secció de MTB...

Juliol: Raid Casero de Elda

Amb les vacances, tenia tot el temps del món per entrenar. Gràcies al meu amic Norberto, que em va fer de profe de MTB, vaig disfrutar de moltes hores de MTB per les muntanyes de Petrer, arribant inclús a donar un pas que pensava que no arribaria, posar-me pedals automàtics.

Motilla, en un arrebat de genialitat, va idear un raid intern per a la gent de Raidermania, consistent en 2 seccions a peu i una de MTB per les muntanyes d'Elda i en horari nocturn. Jo m'estrenava com a orientador, amb Yolanda com a parella. La pujada al Bolón (854 m) ens va fer calfar al màxim, amb un desnivell brutal; després vindria la meua temida MTB. A pesar d'algunes errades d'el·lecció de ruta per inèxperiencia amb la bici, vam completar 2 balisses de 5; amb temps justet per fer altra balissa en l'última secció a peu. Al final, 4t lloc de 6 i amb molt bones sensacions.

Agost: tornada al Rincón de Ademuz

El meu raconet... un dels indrets més desconeguts i més increïbles que he conegut mai, una font interminable de naturalesa, camins, aigua, muntanyes; que et fa renovar-te cada vegada que vas. En esta visita tocava fer una cosa diferent, recòrrer la comarca en MTB. La primera etapa ens va dur des d'Ademuz fins a Torrebaja, per pujar per l'Ebrón fins a Castielfabib i la Cuesta del Rato, sobrepassant els 1000 metres d'altitut, per després començar un brutal descens fins Mas de Jacinto, on la meua amiga Amparo ens convidaria a un gran aperitiu. D'ahí, tornaríem pel riu Túria fins a Ademuz, no sense caure'm en el lloc més senzill i fer-me una ferida que es va meréixer un punt de sutura.

El segon dia ens tocava fer una ruta a peu que tenia pendent: Puebla de San Miguel - Cerro Calderón (1839 m) - Puebla de San Miguel. És a dir, buscàvem el punt més alt del País Valencià, fet que em motivava molt. La ruta va ser espectacular, amb un paissatge d'alta muntanya ple de Sabines rastreres, no sense presentar-li abans els nostre respecte al "Pino Vicente", monument natural de gran valor.

El tercer dia tornàvem a la MTB: Ademuz-Vallanca- Casas Bajas-Ademuz va ser l'objectiu. Una pujada per carretera bastant dura, però que va tenir un gran premi. Un descens interminable i brutal fins a Casas Bajas, que va posar a prova els nostres avantbraços. Per la vesprada, una xicoteta excursió al Río Bohílgues i les seues poces que ens van refrescar després d'un dur dia.

Al dia següent, i com a remat del viatge, vam visitar "Los Estrechos del Ebrón", entre El Cuervo i Tormón (Teruel), altre paratge d'aigües gelades que ens servirien per descongestionar els músculs. Així va acabar unes jornades memorables que fan que reafirme la meua gran estima per esta xicoteta gran comarca que és el Rincón de Ademuz.

Setembre: Raid de Cuenca

Un nou repte començava en acabar l'estiu, el Raid de Cuenca, esta vegada amb la idea d'orientar i fer una secció de MTB. La primera secció ens va endinsar en el laberint del casc antic de Cuenca, amb un scoring urbà que ens va donar els nostres primers punts amb una bona el·lecció de ruta. A continuació, vaig iniciar-me a la MTB en un raid de manera infernal: 5 hores, falta de aigua, calor i altres problemes va fer que fera errades greus a l'orientació, i vam perdre gran quantitat de punts.


Després del merescut descans mentres els companys feien el kayac, vam enganxar amb una secció de Trekking, que vam acurtar de cara a fer el barranc de la següent secció. La prova especial de "Barra castellana" ens va donar un respir, si bé vam aconseguir els punts in extremis. Després d'acabar la secció sense complicacions, em va tocar descansar altra vegada, esperant ja la prova d'orientació específica nocturna. Sobre plànol pareixia molt senzilla, però la nit ho complicava tot molt, vam acabar la secció i jo vaig descansar fins diumenge, on em tocava rematar el raid amb una prova d'orientació específica per Cuenca. Altra vegada, l'orientació va anar a la perfecció i vaig acabar el raid amb bones sensacions i amb ganes de millorar la meua tècnica d'orientació en MTB.

Setembre: Lliga nacional d'orientació a Petrer

Per a "recuperar" del raid, vaig preparar-me la següent setmana per la prova de la Lliga Nacional. Dijous vaig tornar al Pla de Caves per un entrenament en el que Lidia ens va demostrar la seua sabiduria a Feli i a mi. Al dia següent, tocava "model event" (un entrenament a la mateixa zona) en el Xorret del Catí, molt interessant i amb una gran errada de José i meua. Finalment, el dissabte vaig còrrer la mitja distància a un plànol que ja coneixia, però una errada de paral·lel em va fer perdre 20 minuts, maaaaaaaal. El diumenge, la llarga distància, per la zona de Rabosa i la Foradà igualment no va començar molt bé, amb altres 20 minuts perduts en la 2a balissa. Així encara, la llargària de la carrera em va beneficiar i vaig acabar 3r; i a més, a la classificació combinada dels dos dies, també era 3r!!! Un gran resultat que m'animava a continuar pujant de categoria. L'anècdota del dia va ser que no vaig anar al pòdium, ja què a canvi vam fer la via ferrada de la Serra del Frare, guiat per Lean i Jose, una oportunitat que no volia deixar passar. Una grandíssima experiència, rematada amb un dinarot al Trinquet de Castalla.

Octubre: II Bike Orientación Yéchar (Múrcia)

Després del mal sabor de boca que em va deixar la secció de MTB del Raid de Cuenca, vaig dirigir-me a Yéchar a còrrer una carrera d'orientació en MTB. Un recorregut de 30 km, scòring i amb plànol topogràfic ens esperava.
Vaig acabar molt content d'esta carrera, orientava prou bé i a bon ritme, tan sols una excesiva confiança em va impedir acabar millor, ja que em no vaig trobar una balissa, però una 24a posició de 37 tampoc estava mal, i la meua confiança orientant amb la bici augmentava!!!

Octubre: VI Mularaid

Un nou raid, esta vegada a Casas Nuevas (Mula - Múrcia), a l'ombra de Sierra Espuña, un marc incomparable per a un raid molt ben organitzat i molt divertit. En esta ocasió feia parella amb Julián, amb moltíssima experiència al món de l'orientació i que va resultar un bon company d'equip en un raid que ens va eixir bastant acceptable.

Les balisses les vam fer una rere d'altra, amb bastant fluïdesa amb la MTB. La primera prova especial va ser una escalada que em va costar bastant, degut a la meua inexperiència (no sabia on agarrar-me!!), la següent especial va ser el Tir amb arc, bastant desastrós també. Després va tocar còrrer a peu mentre començava a fer-se de nit. Una xicoteta errada en l'orientació ens va fer perdre uns quants minuts, i després ens vam enfilar amb la MTB cap al recorregut que ens duria a la meta. La nit no ens feia baixar el ritme, però una balissa mal col·locada ens va fer perdre 40 minuts, perdent tota opció de fer més balisses i de fer la secció de patins, sols va donar temps a fer la tirolina.


El diumenge tot va eixir rodat, amb xicotets dubtes, però orientant sempre bé. Altra prova de Tir amb arc demostrava la meua poca destresa en esta especialitat i un descens d'un barranc en rapel continuava donant varietat a la prova. Després, va tocar canviar a la MTB, fer la prova especial del Pont de mico, per després agafar el sender de l'Ombria de Sierra Espuña i arribar a meta in extremis amb la sensació d'haver fer un molt bon raid, 11a posició i sensacions d'haver merescut més...

Novembre: descans i tornada amb la Lliga Valenciana d'Orientació

Per fi, va tocar descansar durant un mes, aprofitat per traure'm el títol de Jutge Sportident d'orientació, descansar i començar la temporada següent amb forces renovades.

El 20 de novembre tornava a la càrrega, amb una carrera d'orientació en el Carabassí, a les faldes de la Serra de Santa Pola. Em va eixir una carrera prou espeseta, amb una balissa en la que vaig perdre 10 minuts, per altra errada de paral·lel i una en la que em vaig enganyar amb la referència d'una runa. Així encara, una zona molt interessant que dona molt de joc per orientar.
El cap de setmana següent tocava anar a Altura i Jérica. La prova d'Altura va estar ubicada dins de la Serra Calderona, un bosc mediterrani de gran bellesa i amb una grandíssima varietat de senders. Per primera vegada, participava en Sénior B. El primer que vaig notar és que l'aproximació a la balissa era molt més técnica, la 3 em va donar un poc de guerra, i a la 9 em vaig despistar un poc, buscant el tallat que em servira de punt d'atac; l'11 em costaria també, a pesar d'estar a centímetres de mi per un moment, tot per no buscar-la per la part de la runa que tocava. Així, vaig acabar 7é de 9 amb bones sensacions.
Al dia següent, tocava un sprint urbà per Jérica, encantadora població de l'Alt Palància. Vaig començar com el dia, molt fred, ja que vaig perdre 9 minuts sense saber trobar-me al plànol. La resta de la carrera va anar prou bé, però eixos 9 minuts van fer que se m'escapara el pòdium d'Open Roig.

Desembre: II Raid Tierra Adentro (Ricote- Múrcia)

Per a rematar este any 2011, ens desplaçàrem al Valle de Ricote, altre indret desconegut i espectacular que ens donen les terres murcianes, les seues vistes des de dalt de les muntanyes són impagables per a qualsevol persona que s'acoste per allí.
Esta vegada, al II Raid Tierra Adentro, m'endinsava en la categoria elit, tot un repte, però amb garanties de poder fer-ho bé amb Alejandro, un company molt fort físicament.
Per a començar, una secció urbana per Ricote, on en volta de picar balisses havíem de respondre un qüestionari. Molt interessant per calfar, però ens vam deixar una balissa, més pel fet de tindre temps de sobra per a la bicicleta que altra cosa. A posteriori, penses que no haguera estat de més, però bé, així són les coses.
La primera secció de MTB no va començar molt bé, la zona d'horta de Ricote no acabava de vindre molt ben dibuixada i vam perdre uns minuts valuosos. La 15, la 13 i la 16 van vindre seguides, l'11 va quedar descartada; i la màquina no parava, la 19, 17 i 23 molt seguides. Ahí va vindre el dubte...retallàvem o intentàvem fer el recorregut complet? Al final vam decidir anar a per totes: l'escala de la 27 va ser magistralment escalada per Alejandro, i després, cap al barranc. Ahí va estar la clau, mentres jo ajustava el portamapes, li vaig dir a Alejandro que no quedava molt lluny la balissa i que mirara per ahí, va desaparéixer durant 20 minuts, i eixe és el temps que vam perdre en la transició, una pena, perquè havíem fet una bona secció a pesar de no ser la meua especialitat la bicicleta. Per següents ocasions, ja em preocuparé en donar instruccions més precises.
La següent secció la teníem molt limitada, a banda dels punts que ens havien restat, no ens quedava molt de temps al trekking, la secció en la que jo volia fer més punts, ja què vaig millor a peu. Amb tot el dolor de la meua ànima, ens vam deixar balisses per tal de no arribar tard a la transició següent. Vam fer la tirolina, la 35, l'espeleologia de la 46, 29, 37, 44 i 42; jo veia clares altres balisses, però la por a tornar a arribar tard ens va fer no arriscar.
En la següent secció de bicicleta, ens vam limitar a baixar a fer el rapel, que se'm va fer llarg i intents; i l'escalada, feta ràpidament per Alejandro. Igual podríem haver fet més, però entrava dins dels meus plans fer més trekking que MTB. Així, acabàvem contents i amb sensacions d'haver pogut estar molt més alt en la classificació.
El diumenge ens vam decidir a fer sols la secció de trekking. La meua planificació va ser benintencionada, intentant anar al rapel del barranc dels primers per no esperar, però vaig assenyalar un tram molt absurd que em va fer canviar de plans sobre la realitat, amb conseqüents despistes. Una vegada passat el barranc, no vaig trobar la senda que pareixia assenyalar el plànol (pareix més bé un límit municipal, un poc extrany), però vam improvisar bé i vam intentar la 48, amb 15 punts, després de dubtar un poc, aconseguíem detectar la vaguada adequada i així ens vam enfilar a la tirolina. Altra errada ens va fer tornar arrere a per la 16 (inclús la 19 era assequible i no la vam fer). Una vegada en Ojós, el pas següent era detectar una via pecuària, decisió que em va parèixer absurda (passava una muntanya) i en la modificació de la ruta ens vam deixar inexplicablement la 31 que era prou fàcil. Per a rematar, vam anar al Castell de Ricote a per la 38 i a fer el tir amb arc, prova que vam aconseguir gràcies a Alejandro amb una magistral diana. Encara podríem haver arriscat buscant la 46, però després d'arribar una vegada tard, no volíem que ens tornara a passar.
Al final, 26é lloc de 33, amb sensacions de haver pogut estar molt més dalt. La inexperiència i la falta de seguretat encara es nota, però cada vegada menys. He de donar instruccions més clares, arriscar menys en la bicicleta i més al trekking; i fer un bon recorregut que ens evite improvisar i deixar-nos balisses fàcils. De totes maneres, és molt fàcil de dir una vegada en casa i cada raid és un món. Ara, ens queda per davant un any 2012 en el que seguirem creixent com a raiders, afinant l'orientació, millorant amb la bicicleta i millorant per pujar les muntanyes amb més força...
QUE ES PREPAREN....RAIDERMANIA DOMINARÀ EL MÓN!!!!