21 de gener: The Wild Boar Rogaining (L'Espluga Calba - Lleida)
Podeu trobar la crónica del Rogaining en este enllaç.
Podeu trobar la crónica del Rogaining en este enllaç.
5 de febrer: Lliga Autonòmica d'orientació (La Quitranera d'Onil - Alacant)
La meua estrena a la Lliga de O-peu va ser mooooolt freda. Era la primera vegada que competia en Senior-A, el que suposava un salt de qualitat important i possiblement no vaig eixir centrat per això. La primera fita va ser tot un desastre, 30 minuts solament en ella, és important entrar en el mapa des del principi... després vaig aconseguir unes quantes balisses seguides, però la 10 també se'm va atascar. Després, tot va anar seguit fins al final, i una xicoteta nevada em va caure a sobre... quina manera de acabar!! 1h 44', el 15é de 18, ja millorarem.
11-12 de febrer: Lliga Nacional d'orientació (Sant Vicent del Raspeig - Alacant)
A la setmana següent, altra estrena, esta vegada a la Lliga Nacional, en categoria H21B, un nivell inferior a SeniorA, i es va notar. La zona de la Vall del Sol (Mutxamel) ha suposat tot un descobriment, ja que relativament a prop de casa, he pogut vore una zona molt interessant per a entrenar tant a peu com en bici.
La mitja distància del dissabte va resultar una carrera molt interessant i tècnica, per indrets espectaculars i amagats. Vaig aconseguir fer una carrera molt fluïda, amb poques parades. Un 23é lloc de 47, amb un temps de 48'29, em va deixar la sensació d'una bona faena ben feta.
La llarga distància del diumenge em va paréixer una carrera més senzilla, molt ràpida per aquells que dominen l'orientació amb agilitat. Encara que no vaig tindre problemes d'orientació, encara estic lluny de les primeres posicions, amb un 27é lloc de 47. Esta vegada el temps va ser d' 1 h 7'. Preferisc carreres més técniques.
En conclusió, va ser un plaer orientar en casa en un lloc al que tornaré en breu.
19 de febrer: Lliga Autonòmica de CxM (Vall d'Uixò - Castelló)
I continuant amb este ritme competitiu, per fi m'estrenava en les carreres de muntanya de la FEMECV. En comparació amb altres carreres de muntanya, estes són molt més dures. 20 km i 1500 metres de desnivell es donen una idea sobre quin tipus de carrera tractem, amb el plus de que quasi tot el recorregut és en senders de muntanya.
L'eixida va ser de bojos, tot el món eixia llançat com si la carrera fora un cross de pocs quilòmetres. Jo m'ho vaig prendre amb calma, al meu ritme, encapçalant l'últim quart del grup de participants. Poc a poc, la carrera començava a tindre un ritme més lògic, i jo no parava d'adelantar gent, sobre tot a les baixades, on em vaig trobar molt fort i amb bona técnica. Les pujades eren altre cantar, he notat una millora en pocs mesos, però encara em queda molt per treballar. Després de dos pujades fortes a l'alt de Pipa (590 m) i una baixada llarga, quan pensava que no quedava res, va tocar pujar un tallafocs infernal que em va fer patir allò que no està escrit. Finalment, arribava a Vall d'Uixò amb boníssimes sensacions.
La classificació, 174 de 218, amb una marca de 2h 59'.
diumenge 4: Lliga Autonòmica de CxM (Callosa del Segura - Alacant)
La 3a prova de la Lliga FEMECV es va fer a una muntanya del Baix Segura de la que ningú esperava res especial, l'Alt de l'Àguila sols tenia 568 m i es pujava dos vegades. Però no et pots fiar d'una carrera de 22 km i 1600 m de desnivell.
La carrera, com sempre, va començar a bon ritme i jo en les últimes posicions sense presses, direcció a Cox i l'Ermita de Santa Bàrbara, on trobaríem les primeres costeres i les primeres baixades tècniques. Després, es tornava a Callosa fins a la seua ermita, on començava la primera gran pujada, molt técnica, amb passamans, dura, una autèntica pujada muntanyera, però molt ben indicada pels voluntaris del club organitzador. La baixada no canviava molt la situació, els corredors anaven a bon ritme, tot era molt técnic i havies de tindre mil ulls per avançar i no caure. Una vegada a Redován, tornàvem a pujar la muntanya per una carena molt aérea, espectacular amb vistes immillorables. Ací vaig començar a vore com molts corredors paraven, baixaven el ritme...la carrera estava sent duríssima. Altra vegada al cim, ja sols em quedava una llarga baixada també molt técnica i un recorregut per Callosa.
Finalment, una marca de 4h 06', un lloc 137 de 186 que no està gens malament. I el 157 de 456 a la classificació final de la Lliga!!!! Una grandíssima experiència que repetiré en anys vinents.
11 de març: Lliga autonòmica d'orientació (Utiel - València)
Nova jornada de la lliga autonòmica d'orientació al plànol de Las Cabezuelas, en la que vaig acabar prou content, molt més centrat que el La Quitranera. La balissa complicada de la carrera va ser la 10, que no vaig poder trobar fins que vaig vore a Emili Sellés passant com una bala directe a ella. Així i tot vaig quedar 8é de 14, però molt content amb la progressió que estic portant.
La principal diferència d'este nivell és que els camins i senders són punts de pas, ja qué quasi tot el recorregut és camp a través, pel que es queda un olor a pi en la roba...
17- 18 de marzo: Liga Nacional de orientación en Bicicleta (La Almunia de Doña Godina - Zaragoza)
El sábado fue una carrera de Ultralarga distancia, que más bien parecía una sección de raid, cosa que me venía perfecto para entrenar. Además, en vez de ser lineal como casi todas las carreras oficiales, era scoring.
Salí a por la 45 muy decidido, encadenando en seguida la 31, 42 y 41, pero cuando quería seguir hacia la 36, me di cuenta que me había dejado la 48 arriba de la montaña, por lo que me metí por una trialera en la que perdí muchísimo tiempo, aunque por lo menos pude disfrutar del descenso a tumba abierta de Mònica Aguilera. Seguí con pocas dudas de orientación, a mi ritmo, inferior al del resto de competidores, más acostumbrados a coger la bici. De la 38 fui a la 65, 66, 61, 62, 58, 63, 64, 54, 50, 52, 53, con bastante fluidez, aunque bajándome de la bici en las cuestas pronunciadas. Los únicos despistes eran producidos por los "caminos naranjas", sendas ciclables muy difíciles de reconocer. Finalmente, subí a la 55 y de ahí a la meta, bastante satisfecho, a pesar del despiste de la 48 y mi bajo ritmo de carrera. Así, hice 3 h 43', acabando 7º de 11.
El domingo tocaba la media distancia, un recorrido con muy poco desnivel y muy rápido donde veías a los competidores volando sobre sus bicis. Esta vez el recorrido sí fue lineal. La 38 fue la única baliza que se me atascó, otra vez los caminos naranjas me despistaban, pero el resto de la carrera fue muy fluida y con pocas paradas y dudas. Con 1h 22', acabé 8º de 12.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada