dilluns, 22 d’octubre de 2012

Abril - Juny: comencen els raids!!!

1 d'abril: Campionat Autonòmic de Carreres de Muntanya (Albocàsser - Castelló)

Última carrera de muntanya de la temporada abans dels raids, el meu principal objectiu. Esta vegada em traslladava a Albocàsser a córrer el campionat autonòmic una carrera amb quasi 32 km de distància i 1400 m de desnivell. A priori pareixia una carrera menys dura que les anteriors però molt més llarga. El dia començava malament ja que es començava a notar el calor de la primavera, i a mi personalment no em senten bé les temperatures caloroses.

Per fi es donava eixida i només començar ja teníem 500 m de desnivell cap a la zona de Font Tosca per passar després a l'altre costat de la carretera, rodejant l'Alt del Boix i començar una progressiva baixada pel Barranc de Matamoros, que va llançar la carrera a ritmes rapidíssims, inconscients de la gran pujada que teníem davant, la pujada a l'alt de Montegordo (836 m) des del Barranc Fondo, per una pedrera duríssima i interminable, uns 500 metres de desnivell en uns 3 km, que vaig fer caminant i controlant no caure per la pedrera.

Una vegada al cim, vaig comprovar que no hi havia un lloc d'avituallament, i vaig patir d'allò més per la falta d'aigua. Almenys, començava una baixada per carena de les que a mi m'agraden, i així vaig comprovar que no em trobava bé i que hauria d'administrar bé les forces per poder arribar a meta. Per fi baix de la muntanya vaig poder beure i quedaven 5 kilòmetres que se'm van fer interminables, per acabar el 86é amb 4 h 25' 16". Definitivament, una carrera en la que vaig saber patir.


10 d'abril: Senderisme per Aitana

 Por fin me animé a subir a la cima de Alicante, bueno, casi, porque el vértice geodésico está a 1557 m está "secuestrado" por la base militar y casi nadie tiene el placer de tocarlo.

Subimos desde Font Partagàs y desde el primer momento nos dimos cuenta que era una montaña diferente, con mucha presencia de agua y hermosa como la que más. Destaca la Font Forata a 1350 m, la fuente más alta de la provincia. De aquí nos metimos a un pequeño roquedal hasta llegar al famoso Pas de la Rabosa, un paso estrecho que se pasa sin problemas, para llegar a los prados que nos llevarían a la cima y a su horrible base militar. Aun así, vale la pena disfrutar de las hermosas vistas que nos brinda esta montaña.

La vuelta, pasando por la Penya Alta (1505 m) y l'Alt de la Tagarina (1434 m) nos dejaba también unas vistas geniales por el cortado donde transcurría nuestra ruta. Para finalizar, llegamos al collado, para coger la pista que nos llevaría de vuelta a Font Partagàs.

14 d'abril: Barrancs del Sord i la Mela (L'Abdet - Alacant)

 La Setmana Santa va donar molt de si i guiats per Leandro, vam anar a un dels tresors amagats d'Alacant, el barranc aquàtic de la Mela.







 
 Però, per fer-ho més complet, vam començar pel barranc del Sord, que començava d'un punt més alt, i éste era sec, però amb ràpels espectaculars.














 Després, va començar la pàrt aquàtica, amb salts, tobogans, ràpels... tots estos elements van de este el barranc ideal per introduir-se en el món dels barrancs aquàtics, a més de poder disfrutar un dels racons més amagats de la geografia alacantina.




15 d'abril: Lliga Autonòmica d'Orientació (Petrer - Alacant)

Tornem a la Lliga Autonòmica d'Orientació amb una prova en el plànol de Rabosa - Catxuli, tenint com a centre de competició l'Alberg del Centro Excursionista Eldense. Va resultar un plànol molt dur, però em vaig trobar al 100%, després d'haver corregut les carreres de muntanya de la FEMECV.

La carrera, amb una distància lineal de 6 km i 335 m de desnivell, va començar per a mi a poc a poc, agafant ritme i trobant a poc a poc les fites 47, 45 i 72, per endinsar-me després al barranc de Catxuli, on estaven la 39 i una amagada 38. Eixint del barranc, em va costar prou la 33 (hi havíem mols competidors buscant-la), i tot seguit fent tres balisses més, la 71 ja estava més amagada a altre barranc, per després arribar al barranc de Rabosa on vaig adelantar a José en uns bancals, des d'ahí començava un bucle que acabaria rematant amb un pas llarguíssim de la 53 a la 58, guiades pel barranc, fins arribar al bucle final.

Al final, 11é, amb 1h 40', el millor resultat a una carrera d'orientació a peu fins ara!!

28 d'abril: Open Raid Cambrils (Tarragona)


Crónica en el Blog de Raidermania Elx, aquí

5-6 de mayo: Liga Nacional de O-BM (Tierz - Huesca)
Continuamos con la Liga de O-BM, después de la gran experiencia de Zaragoza, esta vez nos íbamos a Huesca, con la idea de seguir acumulando experiencia y disfrutar de la orientación de manera diferente. Los raids, las carreras de pie, las de bici, cada una tiene su encanto y poder disfrutar de esta variedad es un lujo.

Sábado, larga distancia: la carrera empezó cuesta arriba, con una baliza en un circuito de motocross, para comenzar a subir por una empinada cuesta hasta la 50. Una vez allí ya no hubo excesivo desnivel y las balizas fueron cayendo una a una a muy buen ritmo, solo un error de paralelo en la 34 que subsané rápido, seguido de tramos muy rápidos y físicos, para acabar bajando al pueblo en 2 horas 10', el 7º.

Domingo, media distancia: carrera más técnica y entretenida que la del sábado, con bastante menos desnivel, y con el terreno con bastantes charcos por la lluvia de la noche anterior. Uno de los pasos clave fue de la 35 a la 41 que poca gente consiguió hacerla sin rodeos (como fue mi caso, rodeando por el pueblo). Tuve un pequeño parón en la 42 porque habían robado la estación sportident, para ir otra vez al circuito en una zona complicada. En la búsqueda de la 47 perdí 20 minutos por culpa otra vez de los malditos caminos naranjas, que me desviaron hasta una trialera casi imposible. 

Con solo ese gran fallo, quedé 11º con 1h 38'. La sorpresa vino en la siguiente semana, cuando publicaron el ránking de la Liga Española y vi que iba 2º y a pocos puntos del primero, así que decidí ir en julio a Lloret de Mar, a acabar la liga y ver cómo terminaba esta aventura...



19 de maig: BeRogaine (Requena - València)
 Segon Rogaine de la temporada, després del Wild Boar Rogaining. La pedania de La Portera, a Requena, ens rebria amb altre enorme plànol d'orientació específica a completar (totes les fites que puguérem) en 6 hores. A l'igual que al Wild Boar, tornava a fer equip amb Julián, una autèntic artista orientador.

Després de l'eixida massiva, molts vam anar a la 32, per després disgregar-se la carrera. Nosaltres vam decidir continuar per la 35, tocant ja el camp a través, per continuar per senders a la 53 i 54. La 49 estava amagada però es va trobar ràpid i d'ahí a la 63 on pujàrem una muntanyeta en la qual hi havia una série de pilons que ens guiaren a la fita. La 64 la vam trobar ràpid en un forat en terra per continuar amb la 71, un tallat molt amagat, i la 73, entre gran quantitat de grietes en la terra.
 
67 i 81 també es van fer-se seguides, i el cansanci ja es començava a notar, pel que hauríem d'estar atents a no fer errades greus. Cosa que passaria a la 72, quan s'equivocaríem de vaguada i perdríem molt de temps.

Vam fer una parada técnica a l'avituallament, per beure i menjar i emprendre el camí de tornada, la 65, amb un tallat dins de la vaguada, ens tornava a posar en carrera per enfilar 56, 57, 58 i 69 amb bastant fluïdesa, a vegades pareixia que Julian olorava les balisses, i jo sempre estava alerta quan pensava que no anàvem per la direcció correcta. Pareix que ens va sentar prou bé la parada!!!
De ahí ja quasi no vam dubtar, a més, mentres Julián pareixia cansat, jo em començava a trobar molt millor i ens complementàvem a la perfecció.

 Finalment estàvem a punt d'arribar a meta, deixant-nos la 41 que no acabàvem de trobar i amb la pressió de no arribar fora del temps marcat.

Poc després, arribàvem a meta amb la sensació d'haver fet una grandíssima carrera en un entorn únic ple de vinyals i llomes.
 Però, la sorpresa i premi vindrien després, amb 136 punts havíem aconseguit el subcampionat!!!! Jo? Guanyant un premi en una carrera d'este nivell? Sí, efectivament!!!

Pareix que el treball dur dels companys de Raidermania comença a fructificar...un premi més pel Club!!!
9 de juny: Open Raid Hospitalet de l'Infant - Vandellòs (Tarragona)


Crónica en el blog de Raidermania Elx, aquí 

 


30 de junio - 1 de julio: Raid Ecopista Viseu (Portugal)

 Crónica en el blog de Raidermania Elx, aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada