dissabte, 24 d’agost de 2013

18-23 d'agost: Val d'Aran

19 d'agost: Ascens al Besiberri Sud (3030 m)
Tercer intent d'ascens a un tres mil, i altra vegada la muntanya no ens deixa culminar el cim, però així i tot va ser una ruta espectacular en una vall de les més boniques que he vist.

Vam començar des del pàrking prop del Refugi de Conangles pel GR fins arribar a la Vall de Besiberri on va començar l'ascens de veritat, creuant-nos en innumerables ocassions amb caigudes d'aigua encantadores.

El primer punt important del dia va ser l'Estany de Besiberri, un entorn ideal per acampar amb boscos, aigua i una tranquil·litat absoluta. Tot seguit vam continuar fins l'Estanyet i ací comença un ascens un poc més vertical i tècnic amb caos de blocs interminables i geleres de neu (enguany ha nevat moltíssim) i van fer més lent la nostra progressió.

El punt crític va ser la collada d'Abellers on no vam poder arribar per l'estat de la roca i les parets, totalment podrides i soltes. Per tant, vam decidir tornar-nos per motius de seguretat.

La baixada se'ns va fer eterna, però vam acabar molt contents per fer una ruta en un entorn de total solitud molt a prop dels tres mils del Pirineus.

 20 d'agost: Estany de Gerber
 
Passeig més "turístic" a l'estany de Gerber per recuperar-nos de l'aventura del dia anterior, una ruta curta, molt suau y amb molt d'ambient.

21 d'agost: Barranc de Viu de Llevata


Barranc llarg i senzill si es fa amb un guia de muntanya, ja què té algun salt per al que es necessiten tècniques avançades de barranquisme. És un barranc que a pas lleuger es pot fer en 2,30 - 3 hores però que se'ns va allargar molt "gràcies" a la família que ens acompanyava i que no deixava de cridar i de fer tot el que no s'ha de fer en un barranc.

Va ser un plaer vore treballar al "Abuelo" de la Vall d'Aran, un guia madrileny del més veterans de la zona que va mostrar totes les tècniques psicològiques possibles per dominar un grup complicat de dur.

22 d'agost: curs d'escalada

Ens vam traslladar a l'escola d'escalada de Bagergue amb Cristóbal, el guia que ens explicaria algunes maniobres bàsiques de seguretat.

Després d'una introducció vam fer un repàs de com col·locar les xapes, la corda, el huit per encordar-se, la utilització del gri-gri i el més important per a mi, com muntar una reunió en escalada esportiva.

Acte seguit, després de practicar algunes vies, vaig aprofitar per aprendre alguns aspectes de l'alpinisme que no acabava de tindre clars. Així, Cristóbal em va parlar de com utilitzar la corda en doble o en cordes bessones, vam repassar l'ús del Reverso, em va recomanar comprar-me un kit de fisurers per "sobre-equipar" vies i així anar practicant amb estes ferramentes de protecció. Finalment vam comentar que la millor manera de descobrir vies alpinístiques era cercar ressenyes als diferents blogs personals que n'hi ha per la xarxa.

Així, va ser un matí molt interessant i productiu.

23 d'agost: Congost de Mont-rebei 

Tornant ja cap a Alacant, vam parar en Pont de Montanyana per visitar el Congost de Mont-rebei, un estret pas foradat en la paret molt espectacular i que ens deixava unes vistes molt verticals del Riu Noguera.

Excursió ideal per finalitzar i fer el viatge de tornada més agradable. Al cap i a la fi, un gran viatge per a repetir, encara que va interessant-me cada vegada més les activitats alpinístiques, el barranquisme, les vies ferrades i cada vegada menys el simple senderisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada