Segona prova de la Lliga de Carreres de Muntanya, esta vegada tocava Castelló, en concret la població d'Almenara.
A l'igual que a la cursa anterior, venia d'una setmana de molt d'entrenament, pel que va ser una prova de foc molt dura, amb les cames molt congestionades de tant de kilòmetre.
La carrera va ser molt incòmoda i tècnica amb moltíssima pedra solta, molt característic de les serralades litorals, amb 21 km y 1100 de metres positius (no sé si ben mesurats).
La carrera va eixir com sempre molt ràpida, directe a les runes del castell d'Almenara, un "calfament" exigent que de seguida va estirar el grup de corredors. Jo havia decidit dur el porta botelles, però sols em va donar problemes perquè se'm va caure la botella alguna vegada i em trencava el ritme de carrera. Malgrat ser marca Salomon, m'ha eixit un material de baixa qualitat.
Després de creuar la carretera i superar un turonet, la carrera s'accelerava per camins d'horta amb poc de desnivell, moment en el que vaig accelerar el ritme, és principi de temporada i encara vaig millor en pla que en desnivell.
I de colp va vindre tot el desnivell, per un llarg espoló on es vam creuar als cadets que ja baixaven (una errada de traçat, comprensible perquè tampoc n'hi havien més opcions). Vam gaudir que paratges com el Salt del Cavall o l'Alt de la Frontera, on començava un descens molt vertical i tècnic per la Muntanyeta de Villar.
Al final del descens vam passar per tres barrancs (Fond, Arquel i Romaneles), pel que el terreny variava i es feia molt entretingut. L'últim gran obstacle va ser tornar a les faldes de la muntanya, per un terreny molt incòmode de còrrer.
Per fi, tornàvem al traçat inicial, on vaig accelerar un poc el ritme que no havia pogut seguir en tota la carrera. Al final, 2h 54' 44", el 236 de 318, a 8'15 el kilòmetre. Altra carrera molt discreta que ha servit per acostumar-se a patir en la muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada