Estrena a la 2a prova de la Lliga FEDOCV d'orientació (a la 1a no vaig poder anar a l'estar a la cursa del Coto), al mapa de la Vall del Sol, a Mutxamel. Este plànol ja el coneixia de la Lliga Nacional de fa dos anys, però la dificultat del recorregut va ser molt més alt ara, amb un recorregut de 7,3 km linials que preveia una cursa llarga.
No sé si vaig notar el temps sense orientar a este nivell, però vaig tindre quatre balisses per a oblidar que em vam fer acumular moltíssim temps i arribar a meta prou cansat.
El primer tram va ser molt prometedor, la 1 no em donava cap problema i en 5 minuts ja la tenia. En volta de tornar pel sender, vaig agafar un tram de camp a través i l'excés de confiança em va fer desorientar-me totalment sense saber ubicar els elements del mapa. Un desastre! Tornant enrere vaig trobar una bassa clara que vaig decidir utilitzar de punt d'atac, però altra errada absurda em va fer anar-me'n per la riera equivocada, passsant molt a prop de la balissa. Una vegada més vaig tornar a la pista i vaig escollir altre punt d'atac més proper, i en no res ja tenia la balissa! 28 minuts d'errada incomprensible era el resultat de tot el que vaig patir.
A partir d'ací vaig continuar massa imprecís, però fent la 3 en 7'. Però de camí a la 4, altra vegada m'equivoque, amb una errada de paral·lel. En volta de baixar per l'espoló, vaig baixar per la riera a la dreta de la bona i em va tocar reorientar una vegada més, atacant-la des de la senda. ¡20' més i em quedàvem un fum de balisses!
Per fi de la 5 a la 9 vaig agafar ritme, sense problemes, però a la 10 tornava a descentrar-me i no conseguia ubicar el plànol amb la realitat (una evident senyal de desconcentració) i acabe en l'11, pel que em servix com punt d'atac i acabe fent 10' en un tram que hauria d'haver tardat uns 2'.
L'última errada, a la 13, una errada de paral·lel de llibre, anant-me per la vaguada que no era, pel que torne al punt d'atac i acabe reorientant-me bé. Altres 13'!! Des de la 13 al final no vaig tindre problemes, un xicotet dubte a la 20 i ja està, ¡meta havent patit molt!
Finalment, una carrera prou desastrosa, amb dos balisses inicials per a oblidar, que em van fer pagar una fatiga extra la resta de la carrera. Per tant, he de millorar la entrada de mapa i no confiar-me si la primera balissa m'ix fàcil. Per la part positiva, vaig saber patir quan les coses es tornaven agres i mantindre un bon nivell d'orientació inclús quan em trobava cansat.
Ara, a continuar donant guerra a la cursa FEMECV d'Almenara. A continuar superant-se!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada