La meua primera Marató de Muntanya després de tres temporades fent la Lliga Valenciana de Curses de Muntanya que són carreres de mitja marató generalment. El meu objectiu és fer cada vegada distàncies més llargues ja que pense que se'm donaran millor i gaudiré més de les curses.
La Marató seleccionada va ser el MAMOVA, una prestigiosa cursa que ja va per la cinquena edició a la comarca valenciana de La Serrania, una terra que em recorda bons temps quan vaig treballar de mestre a Chelva. La seu de la cursa era la xicoteta població de La Pobleta, pel que l'agrupació de vora 500 atletes en l'eixida era molt més espectacular.
Per començar vam ber un bucle de quasi 2 kilòmetres que tornava a la Pobleta, pense que amb l'objectiu de fer gaudir al públic i de traure unes bones imatges de la prova. A nosaltres ens servia per calfar i ambientar-nos.
Fins al kilòmetre 7 el desnivell era molt gradual i es podia còrrer. El tipus de terreny és al que estic acostumat i em vaig trobar molt a gust. A partir d'eixe punt, tocava caminar a ritme fins al km 13, sobrepassant la cota dels 1500 m del Rebalsador i començar un descens molt potent.
Fins al km 19 hi va haver una baixada molt ràpida combinant pista i senda en la qual vaig aprofitar per augmentar el ritme adelantant a moltíssims participants, inclús vaig sentir comentaris diguent si estava jo corrent la mitja marató (prova paralel·la). Arribant a la població d'Andilla, em vaig trobar amb un embús ja que tocava coronar una lloma amb l'ajuda d'un pas equipat molt original. Així arribava al km 21 i ací sí que vaig parar a avituallar-me, recarregant aigua, ja que als anteriors punts no m'havia molestat a parar ja que gràcies a la motxilla era prou autosuficient.
A partir d'ací començava un tram molt psicològic ja que mentres abandonava la meta de la mitja marató, a mi em quedava l'altra meitat, i sentir els comentaris, els corredors arribant...se'm va fer molt dur i així la duríssima pujada de 5 km a la Peñaparda fins a la cota de 1324 m es va convertir en infernal perque jo no aconseguia mantindre el ritme que volia. Una vegada al cim, la baixada a Oset em va animar molt perquè sí que em trobava bé de cames. A estes altura ja quasi no em trobava corredors, però sí restes de barretes i gels. Em sorprén molt l'actitud de molts esportistes que si bé aprofiten la muntanya per a fer esport, la respecten molt poc i es pensen que els nostres paratges naturals són abocadors, RESPECTEM LES NOSTRES MUNTANYES.
L'entrada al poble d'Oset és una de les imatges que se'm quedarà gravada per sempre. Els seus habitants em van acollir amb un enorme aplaudiment generalitzat que em va emocionar molt, pareixia que anava el primer! Això era el km 30 i encara quedava per baixar a Artaj 3 kilòmetres més, on la Mort en persona (o un home disfressat) ens indicava que quedava poc, uns 10 kilòmetres d'autèntic trencacames i pujades per tallafocs. Sols restava caminar a bon ritme.
Al Collado de Silla, a 1057 m deixava la pista de pujar i per fi anàvem perdent cota no sense algun puja-baixa per creuar barrancs, i acabar els últims trams a un boníssim ritme. Al fi, 6h 09' 53", el 193 de 500 inscrits. Un espectacular resultat en la meua primera marató de muntanya, amb boníssimes sensacion. Ara comence a preguntar-me...hauré de fer curses de més distància???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada